L’hospital Provident, el primer hospital per negres, propietat de negres i gestionat per negres

Abans de 1891, no hi havia cap hospital per gent de color als Estats Units, ni tampoc cap escola d’infermeres per formar noies negres. Al mateix temps, cap noia negra era admesa a les escoles d’infermeres, que només acceptaven noies blanques, de manera que els negres no podien ser atesos per infermeres de la seva raça.

Un pastor de l’església episcopaliana, de raça negra, el Reverend Louis Reynolds, germà d’una noia, Emma, que no havia estat admesa a una escola d’infermeres, va demanar ajuda a un cirurgià negre, el Dr. Daniel Hale Williams (Fig.1), sense massa esperances de que li pogués resoldre el problema.

Daniel Hale Williams, c. 1900
Fig.1 Daniel Hale Williams, c. 1900

Williams havia estudiat medicina a Chicago i volia ser cirurgià, però no havia trobat feina a cap hospital de la ciutat pel fet de ser negre, i s’havia de limitar a operar malalts negres, que eren els únics que s’anaven a visitar amb ell, a les seves cases. Williams era també metge de la companyia de ferrocarrils de la ciutat.

Williams es posa a treballar en un pla per fundar un hospital que sigui accessible pels malalts negres i també pels metges negres, al que s’hi pogués incorporar una escola d’infermeres.

Va estar dos anys ocupat en aquest projecte, buscant ajuts econòmics, que va obtenir d’alguns pocs industrials blancs i de molts ciutadans negres, fins que, el 1891, va poder disposar d’un edifici amb 12 llits. Era el primer hospital interracial del Estats Units, gestionat per negres on hi podien ingressar negres i blancs.

El Dr. Williams en va ser elegit director mèdic. Fou en aquest hospital on el Dr. Williams va fer la primera intervenció quirúrgica sobre el cor, suturant una ferida pericardíaca causada per una punyalada a un jove negre.

Una nova campanya de recollida de diners va permetre construir un nou hospital, més gran, amb 65 llits, que es va inaugurar l’any 1898, amb una escola d’infermeres adjunta (Fig.2).

Escola d'infermeres del Provident Hospital
Fig.2 Escola d’infermeres del Provident Hospital

El 1894, Williams va dirigir el departament de cirurgia de l’Hospital Freedmen a Washington, on hi està quatre anys. Després es dedica a fundar altres hospitals per tot el país i col·labora en organitzar-ne d’altres. El següent fou el Meharry Medical College a Nashville (Tennessee), després a Knoxville (Kansas). El 1933, el Provident s’afilia a la universitat de Chicago.

Més tard, Williams va formar part del personal de l’Hospital Cook County (1903–09) i de l’Hospital St. Luke (1912–31), tots dos a Chicago. Des de 1899, va ser professor de cirurgia clínica al Meharry Medical College, i va ser membre de la Junta de Salut de l’estat d’Illinois (1889–91). Va publicar diversos articles sobre cirurgia en revistes mèdiques. Williams es va convertir en l’únic membre fundador afro-americà de l’American College of Surgeons el 1913.

Emma Reynolds (Fig.3), la germana del pastor que va demanar ajuda al Dr. Williams, es va matricular al primer curs del programa de formació d’infermeres al Provident, el 1891. Després de la seva graduació com infermera, el 1893, va ser la primera estudiant negra en ser admesa al Medical College de la Northwestern University de Chicago per estudiar medicina. Va exercir la medicina a diverses ciutats americanes fins a la seva mort, el 1917.

La Dra. Emma Reynolds
Fig.3 La Dra. Emma Reynolds

El 1987, el Provident Hospital entra en una crisi econòmica que l’obliga a tancar les seves portes. Adquireix l’hospital el seu veí, el Cook County Hospital, que el reflota econòmicament i el cedeix a la comunitat, però sense que el govern de la institució estigui en mans dels negres.

Referències

Raymond H. Curry. Provident Hospital – the first Black owned and operated medical institution in the United States. Hektoen Inter. J. Medical Humanities,2022; 14:

Hi ha 3 comentaris

  1. Me resulta muy interesante, como el resto de reseñas del blog, por las novedosas cuestiones que tratas, por lo bien escritas que están y por la brevedad de las mismas. Ya soy un adicto diario a ellas, de tal manera que las hecho de menos los sábados y domingos. Muchas gracias Miquel.

    M'agrada

Deixa una resposta a Miguel Angel Asenjo Cancel·la la resposta