Ramón y Cajal va venir a Barcelona amb 35 anys després d’haver guanyat la càtedra d’Histologia i Histoquímica. Venia de la Universitat de València, on havia estat catedràtic d’Anatomia Descriptiva i Embriologia. El trasllat a Barcelona fou possible per la creació de les càtedres d’Histologia i la seva inclusió en el curriculum de la carrera de medicina. Cajal va guanyar l’oposició i escollí Barcelona.

Quan Cajal arriba a Barcelona, viu primer en un pis del carrer Riera Blanca, pròxim a la Facultat de Medicina, que estava en l’edifici que havia estat la seu del Reial Col·legi de Cirurgia de Barcelona.

L’edifici on s’instal·la Cajal es coneix com a Casa Faralt (Fig.2) i té una planta triangular, perquè està construït sobre un solar triangular entre els carrers Riera Alta, Peu de la Creu i Lluna. Té una tipologia vuitcentista. A la porta de la casa hi ha una placa que documenta que hi ha viscut Ramón y Cajal

Al cap de dos anys s’instal·la al carrer Notariat nº 7, una mica més a la vora de la Facultat (Fig.3). La casa del carrer Notariat és la que es relaciona amb Cajal perquè ja estava ben instal·lat a Barcelona i és on havia investigat la teoria de la neurona que va rebre el Premi Nobel l’any 1906, conjuntament amb l’italià Camillo Golgi, que havia desenvolupat un mètode de tinció que utilitzà Cajal per tenyir les neurones.

Cajal descobreix que les neurones son cèl·lules individualitzades, que no estan connectades entre si com una xarxa que funciona de manera unida.

El dia de la concessió del premi Nobel es va comprovar que els dos premiats tenien diferències de criteri, ja que Golgi en el seu discurs d’acceptació del Premi Nobel va discrepar de Cajal perquè defensava la teoria unitària de la neurona, mentre que Golgi era partidari de la idea que totes les neurones formaven una xarxa i estaven connectades. Degué sorprendre al públic assistent a la cerimònia que els dos premiats haguessin vist coses diferents, utilitzant el mateix colorant.

En aquest pis del carrer Notariat hi va morir una filla de Ramón y Cajal, Enriqueta, que li va provocar un sentiment molt dolorós.

Finalment Cajal va trobar un pis més gran i luxós al carrer Bruc cantonada Consell de Cent. A la façana de la casa del carrer Notariat hi ha una placa de marbre que diu “En aquesta casa, S. Ramón y Cajal (1852 – 1934), en 1888 hi descobrí la teoria de la neurona. La ciutat ho rememora en el cinquantè aniversari de la seva mort” (Fig.5).

Referències

R. Lacuesta. El primer habitatge de D. Santiago Ramon y Cajal a Barcelona. La casa Faralt un edifici del Raval. Rev R Acad Med Catalunya. 2016; 31: 30 – 45.

M, Dufort Coll. La etapa barcelonesa de Ramón y Cajal. Quart, 2007; 39-40: 66-74.

Jordi Cervos Navarro. Cajal en Barcelona. Patologia, 2002; 35849.