Entre els anys 1950 i 1963, hi hagué a Espanya una epidèmia de poliomielitis que va afectar uns 20.000 nens, tot i que existia una vacuna eficaç per la prevenció d’aquesta malaltia.

El govern espanyol d’aquells anys no va creure que l’epidèmia tingués tanta gravetat i no es va preocupar ni d’adquirir vacunes ni d’organitzar una campanya de vacunació a nivell nacional, tot al contrari del que s’ha fet en aquests darrers anys amb la vacuna de la Covid, amb la que el govern espanyol ha fet una campanya de vacunació nacional d’una notable qualitat.

La pòlio està ara erradicada en la majoria de països del món i només s’observen casos aïllats en els països amb greus deficiències sanitàries. L’eliminació de la pòlio és la conseqüència de les vacunacions sistemàtiques en tot el món, que comencen a principi dels anys seixanta impulsades pel l’OMS. Cal mencionar també l’impuls a la vacunació en els països pobres d’algunes organitzacions no governamentals, com els Rotaris, que han adquirit quantitats ingents de vacuna destinada als països menys desenvolupats. Rotary Internacional fou fundada el 1905 i es proposa reunir persones influents en els negocis, les professions liberals o el servei públic per tal de prestar ajut humanitari als que ho necessiten, fomentar uns nivells elevats d’ètica en totes les activitats humanes i contribuir a la difusió del bé i la pau per tot el món

La pòlio, com s’anomena a la poliomielitis, és una infecció causada per un virus, el poliovirus, que és un enterovirus de la família dels picornavirus. Es transmet per via fecal-oral, a través d’aigua o aliments contaminats. No hi ha reservori animal, ja que l’únic hoste és l’ésser humà. Els virus fa el mal quan es localitza en neurones motores de la medul·la espinal. Afecta fonamentalment els nens petits, i la majoria dels casos són asimptomàtics. Els casos simptomàtics presenten dolor en alguna de les extremitats inferiors, amb paràlisi (Fig.1). Si s’afecten els músculs intercostals, apareix una insuficiència respiratòria responsable de la mort si no es col·loca el malalt en un pulmó d’acer (Fig.2).

Als Estats Units, una infermera australiana va introduir un procediment de fisioteràpia als nens paralítics en la fase inicial de la malaltia, que no només millorava molt el dolor causat per la malaltia, sinó que també aconseguia que es recuperés en molts casos la motilitat. .

A Espanya, ni vacunes ni fisioteràpia. El govern va deixar sols els ciutadans i els metges davant el virus. No es va considerar que estàvem davant una epidèmia i que era un problema de salut pública, fins el 1963 quan es va fer la primera campanya de vacunació amb la vacuna oral de Sabin, que ja estava disponible des de l’any 1957. La primera vacuna, la de Jonas Salk, disponible des de 1954, era injectada, i aviat va estar superada per la vacuna oral (Fig.3).

Amb la vacunació, el nombre de casos de pòlio va passar a Espanya de 2.000 anuals a 62 casos el 1965. La vacunació arriba quan la pòlio havia causat milers de morts i havia deixat un nombre considerable d’invàlids. La gent de la meva edat ha tingut companys de col·legi, quan feien el batxillerat, amb paràlisi d’una o de les dues cames, ja que la vacunació a Espanya va començar deu anys més tard que als Estats Units.

El govern franquista d’aquells anys és l’únic responsable d’aquest conjunt de morts i invàlids per la paràlisi dels músculs d’alguna extremitat, i a més també és responsable de la síndrome post-polio, una malaltia que només pateixen els que, anys enrere, van contraure la pòlio i van quedar amb paràlisi. La síndrome es caracteritza per dolor, fatiga i atròfia muscular, i és deguda a l’envelliment precoç de les neurones motores afectades pel virus de la pòlio. Aquesta síndrome està condemnant a que, tots els que han sigut coixos durant molts anys però havien après a caminar malgrat la paràlisi d’una cama, ara vagin en cadira de rodes.

Tots aquests espanyols que el franquisme va condemnar a una vida amb notables limitacions físiques mereixen un reconeixement i una compensació econòmica. Seria immoral negar-los-hi.

Referències

Miguel Ángel Zafra Anta, Juan Carlos Hernández Clemente, Oscar Girón Vallejo, Carlota Castelo González. Breve historia de la poliomielitis en España, 1945-1965. Su impacto en la prensa de la época y similitudes con la actual pandemia de Covid-19. Canarias pediátrica · 2021; 45 (1): 56-66.

Post-Polio Syndrome; A New Challenge for the Survivors of Polio‘, CD-ROM