Arnau de Vilanova és, amb tota seguretat, la personalitat mèdica més important del món llatí a l’Edat mitjana (Fig.1). Fou metge de reis i papes, l’introductor de la medicina galènica, i un excel·lent docent, filòsof, teòleg i astrònom.

S’ha discutit si havia nascut a València o al regne d’Aragó, segurament a Vilanova de Jiloca, l’any 1240. L’any 1260 està estudiant medicina a Montpeller, que en el segle XIII era la universitat més famosa d’Europa, igual que l’Escola de Salern (veure aquesta entrada del blog de 01/04/22). Arnau de Vilanova fa una estada a Salern i exerceix a València i després a Barcelona quan es converteix en metge dels reis. Va ser escollit metge dels reis Pere III l’any 1282, d’Alfons III el 1285 i de Jaume II, això l’obliga a residir a Barcelona. Mentre està a Barcelona aprèn hebreu, que incorpora als idiomes que coneix, llatí i àrab.

L’any 1290, el criden per fer de professor a Montpeller, proposta que Arnau de Vilanova accepta. Allà serà el professor més famós de l’Escola de Medicina, degut al gran nombre i la qualitat de les seves publicacions: “Parabòles de la medicació”, “Regimen sanitatis”, que ha escrit per aconsellar sobre el manteniment de la salut del rei d’Aragó (Fig.2), ”De graduatibus medicinarum”, “La introducció a l’Astrologia”, on relaciona astronomia, astrologia i medicina.

Els anys de Montpeller, de 1290 a 1297, són els que converteixen Arnau de Vilanova en un home de gran prestigi mèdic (Fig.3). És un excel·lent clínic, ja que té un a gran capacitat d’observació, i és un gran coneixedor de remeis. El seu paper en la consolidació de la medicina galènica és fonamental. En aquesta matèria destaca la seva tasca com a traductor i comentarista dels escrits de Galè i del galenisme arabitzat. Introdueix aquesta obra en l’ensenyament universitari de la medicina.

A la tornada de Montpeller, passa temporades llargues a València, on té família i propietats, i on una filla seva és monja en un convent de València.

Arnau de Vilanova acaba abandonant la pràctica i l’ensenyament de la medicina per dedicar-se a la filosofia i a la teologia, a les reformes socials i religioses i, especialment, a combatre la corrupció del clergat. El 1299, enviat per Jaume II a la cort de França de París, dóna a conèixer les seves idees sobre la necessària reforma de l’Església (Tractat sobre el temps en què ha de venir l’Anticrist). El seu posicionament li suposa el rebuig dels teòlegs de la Sorbona i, a partir d’aquest moment, dedica la resta de la seva vida a polemitzar de manera escrita sobre aquesta matèria. Malgrat tenir el suport de reis i nobles, les seves idees religioses el porten a viure grans tensions. Poc abans de la seva mort a Gènova, es refugia a prop de Frederic II, rei de Sicília i antic deixeble seu. El seu traspàs es produeix mentre participava en una negociació pacificadora amb el rei Robert I de Nàpols.

Referències

Fernández, Tomás y Tamaro, Elena. «Biografia de Arnau de Vilanova». En Biografías y Vidas. La enciclopedia biográfica en línea [Internet]. Barcelona, España, 2004. Disponible en https://www.biografiasyvidas.com/biografia/v/vilanova.htm [fecha de acceso: 29 de agosto de 2022].

Juan Antonio Paniagua Arellano. Arnau de Vilanova. Real Academia de la Historia.