Cecilia Grierson és un exemple de les dones que van superar moltíssims obstacles per aconseguir el seu objectiu vital que era ser metge. Crida l’atenció que les històries de les primeres metgesses tinguin tants punts de similitud entre elles, tant en la poca acceptació dels companys, sovint també dels professors, i sempre de les autoritats acadèmiques (Fig.1).

Cecilia Grierson era filla d’una família d’emigrants escocesos residents a la província d’Entre Ríos. D’adolescent vol ser mestra, i exercí un temps com a mestre en escoles rurals, però adquireix sobtadament la vocació de metge quan una íntima amiga seva mor després d’una malaltia breu.

Acabats els estudis, exerceix com obstetra, perquè no l’autoritzen a exercir de cirurgiana, que era la seva il·lusió, per la seva condició femenina. També fa de massatgista i de pediatra. En aquest darrer camp va ser pionera en el tractament dels nens amb discapacitat.

Aviat manifesta el seu compromís amb la lluita en favor del reconeixement dels drets de les dones. Crea la primera escola d’infermeria d’Hispanoamèrica, de la que n’és la primera directora.

Diferents episodis de la vida de Cecilia Grierson mostren la poca voluntat de les autoritats sanitàries en facilitar-li les coses. L’any 1886, Buenos Aires pateix una epidèmia de còlera i Cecilia és destinada a la Casa d’Aïllament, que era un dels llocs amb major risc de contagi. El 1894, li impedeixen ocupar un càrrec docent com obstetra a la ciutat de Buenos Aires pel fet de ser dona, malgrat era la única candidata a la plaça.

Fa pública la seva experiència en el camp dels massatges, que representarà la base teòrica de la kinesiologia argentina.

Treballa tota la seva vida com obstetra i ginecòloga en diferents institucions mèdiques argentines.

Ja de gran, quan comencen a ser reconeguts els seus mèrits en el seu país (Fig.2), Cecilia fa un viatge per Europa perquè l’han escollida vicepresidenta del Congrés Internacional de dones que s’ha de celebrar a Londres.

Quan es retira de la vida professional se’n va a viure a la província de Córdoba, on hi residirà fins a la seva mort l’any 1934, als 74 anys. No s’havia casat, ni tingué fills.

Un cop morta, rep més reconeixements que els que havia rebut en vida per la seva lluita en favor dels drets de les dones. El servei postal argentí va emetre un segell amb l’efígie de la doctora (Fig.3). Moltes ciutats argentines tenen carrers que porten el seu nom, i també hi ha escoles que porten el nom de Cecilia Grierson. El 2016, Google va utilitzar en el seu buscador la seva efígie en lloc d’una de les lletres de la paraula Google (Fig.4).