Els Chamberlen eren una família anglesa d’obstetres, d’arrels franceses. L’iniciador de la dinastia va ser Peter Chamberlen (1560 – 1631), dit el Vell, perquè el seu germà també es deia Peter i era conegut com el Jove (Fig.1). El pare dels dos germans era un cirurgià francès que va fugir de França durant els anys en que els catòlics perseguien els protestants, coneguts amb el nom d’hugonots.

Els dos germans de nom Pere van aprendre del seu pare el que es coneixia com l’art de fer parts. El gran és a qui s’atribueix l’invent del fòrceps, instrument per facilitar el part (Fig.2), que va quedar com un secret absolut dins la família per tenir-ne el monopoli.

El part era l’etapa de més risc de l’embaràs. Moltes dones morien en el part, fins avançat el segle XX, tant si eren ateses per llevadores com, menys freqüentment, per metges. La causa més freqüent era la febre puerperal, deguda a deficiències higièniques de qui assistia el part. Altres causes de mort en el part eren el sagnat, l’eclàmpsia i el part distòcic.

Inicialment els metges no s’ocupaven dels parts, però durant el segle XIX descobreixen que pot ser per ells una activitat lucrativa i ocupen l’espai de les llevadores.

Els Chamberlen són metges, segurament cirurgians barbers, que es dediquen a l’obstetrícia i triomfen socialment perquè fan els parts amb fòrceps, instrument que permet fer el part amb més rapidesa i més seguretat si coneixes el seu maneig.

Peter el Vell (Fig.3) és qui inventa el fòrceps. La família duia el fòrceps dins una gran caixa, per fer creure que l’instrument era de grans dimensions, i no permetien que hi hagués ningú a l’habitació mentre feien el part.

El successor de Peter Chamberlen el Vell és el seu nebot, que també es diu Peter. Té molt prestigi, es forma com a metge en diversos llocs d’Europa, i és l’únic de la família Chamberlen que es pot dir Doctor. Per la seva fama és nomenat metge de la cort anglesa. El tsar de Rússia li demana al rei Carles I si li permetria que Chamberlen pogués estar al seu servei, però el monarca britànic s’hi negà.

El fill de Peter és Hugh Chamberlen, que també és obstetra. Hugh va a Paris a vendre el fòrceps, per encàrrec del seu pare, que el vol oferir al govern francès a canvi de diners. El govern encarrega a François Mauriceau, que era l’obstetra més prestigiós d’Europa del segle XVII, que digui què s’ha de fer. Mauriceau no està interessat en comprar-lo, però per justificar la seva negativa vol demostrar que el fòrceps no és massa útil.

Li demana a Chamberlen que faci el part d’una nana amb una pelvis deformada que estava en un part amb obstrucció al pas del fetus. Chamberlen no se’n va sortir i Mauriceau va poder justificar que no compressin el fòrceps. Hugh no guarda rancor a Mauriceau, ja que tradueix i publica el llibre que aquest acaba de publicar, que apareix a Anglaterra el 1672 (Fig.4).

Hugh va morir sense revelar el secret de família, que només es va revelar l’any 1813, quan es va descobrir, en un lloc secret de l’antiga casa dels Chamberlen, una colla de fòrceps, que havia amagat l’esposa de Hugh Chamberlen en morir sense cap fill metge. Els instruments estan ara al Reial Col·legi d’Obstetres i Ginecòlegs a Londres.

Referències

Peter M The Chamberlen family (1560 – 1728) and obstetric forceps. Arch Dis Child Fetal Neonatal Ed., 1999; 81: 232 – 235.

La familia francesa que inventó los fórceps (y por qué lo mantuvo en secreto durante un siglo). BBC News Mundo, 21 de mayo 2017.