La Dra. Levi-Montalcini és una de les majors glòries científiques d’Itàlia degut als seus descobriments sobre el desenvolupament neuronal, especialment de la proteïna que intervé en el creixement neuronal (Fig.1).

Rita neix a Torí el 1909, d’una família amb el pare jueu sefardita, enginyer elèctric, que pretenia educar les seves filles d’acord amb les tradicions jueves que estableixen que les dones han de dedicar-se al marit i als fills (Fig.2).

Per dedicar-se a la ciència, Rita va haver de superar, a més de l’obstacle patern, les lleis anti-jueves que va promulgar l’estat feixista d’Itàlia comandat per Mussolini.
S’inscriu a la Facultat de Medicina de Torí als 21 anys, motivada per la mort prematura de qui havia sigut la seva mainadera quan era petita, amb qui tenia una relació molt estreta. Fa una carrera brillant i s’especialitza en neurologia, però el 1938 ha d’abandonar la universitat a causa d’una llei anti-jueva.
El 1938, fuig a Bèlgica amb tota la família, on segueix els estudis de neurologia a la universitat de Brussel·les. El 1940, han de fugir perquè Bèlgica és envaïda per les tropes alemanyes. Tornen a Itàlia clandestinament, amb l’ajuda d’amics. Rita segueix treballant en un petit laboratori que s’ha construït ella mateixa en un lloc segur, al dormitori de casa seva. En aquest temps, estudia la mort cel·lular coneguda com apoptosi.
Acabada la guerra mundial, Rita és convidada a treballar uns mesos a la Washington University de Saint Louis, amb el Dr. Victor Hamburger, destacat biòleg, embriòleg i zoòleg, de qui ella havia consultat molts dels seus treballs i qui Rita coneixia pels seus estudis.
L’estada de mesos es converteix per a Rita en una estada de 30 anys fins a la jubilació. Allí és on fa la major part de les seves investigacions d’impacte, com el factor de creixement del teixit nerviós, amb la col·laboració del bioquímic Stanley Cohen, amb qui va rebre el premi Nobel de Medicina l’any 1986.
Rita Levi és nomenada primer professor ajudant i després catedràtic de zoologia. Es queda a Washington fins 1977 i torna a Itàlia, on seguirà investigant sobre els factors genètics que influeixen sobre el creixement de les cèl·lules.
Rita tingué un gran compromís social, promovent l’accés a l’educació de joves i dones de les regions menys desenvolupades, com l’Àfrica. Va crear fundacions i centres de formació, i institucions didàctiques fins a la seva mort, el 2012 (Fig.3). Va col·laborar amb moltes iniciatives, feministes, ecologistes i pacifistes, especialment en les campanyes contra les mines anti-persona.

Referències
Palacios L, Palacios X. y Botero J. Vida y obra de Rita Levi-Montalcini, Nobel de medicina, 30 años después. Revista Med 2016;24(1):5-10.
Max Shein K, Ana Cecilia Rodríguez de Romo. Rita Levi-Montalcini y la perseverancia en el camino de la ciencia . An Med Asoc Med Hosp ABC 2004; 49 (4): 208-216.
També era acadèmica de honor de la RAMC a del 2005
M'agradaM'agrada