El Dr. Joan Agustí Peypoch neix a Barcelona l’any 1909 en una família dedicada a la importació – exportació. És el quart fill dels deu que té el matrimoni. Un dels seus germans és Ignasi Agustí (1913 – 1974), novel·lista, periodista i poeta català, que fou un dels fundadors de l’editorial Destino i creà el Premi Nadal de literatura. Va dirigir el diari Tele-exprés i fou l’autor de la novel·la Mariona Rebull, en què es retrata la burgesia catalana de principis del segle passat.

Estudia la carrera de medicina a la Universitat de Barcelona i es gradua l’any 1934 (Fig.1). Va ser alumne intern a la Càtedra de Patologia Quirúrgica del professor Josep Mª Bartrina, que se l’emporta d’ajudant a la seva clínica privada, on també hi operava el Dr. Joan Marimon qui, des de la mort de Salvador Cardenal, és el cap del Servei de Cirurgia de l’Hospital del Sagrat Cor (HSC) i, ben aviat, proposa a Agustí Peypoch que faci d’ajudant seu en aquest hospital.

Agustí Peypoch accepta la proposta però no s’hi està gaire temps perquè és cridat a files i s’ha d’incorporar al Servei Militar. Quan esclata la Guerra Civil, Agustí Peypoch exerceix de cirurgià en els hospitals de campanya on adquireix una gran experiència quirúrgica. Després, quan acaba l’escomesa, torna a l’Hospital del Sagrat Cor i és nomenat metge segon del Servei de Cirurgia que, en aquell moment, dirigeix Melcior Colet Torrabadella, ja que el Dr. Marimon ha mort en acabar la guerra (veure aquesta entrada del blog de 19/09/22).

Agustí Peypoch guanya l’oposició a la plaça de metge de guàrdia del Servei de Cirurgia d’Urgències de l’Hospital Clínic, que exercirà quatre anys, durant els quals esdevé professor ajudant de Classes Pràctiques de Terapèutica Quirúrgica a la càtedra del professor Piulachs.

En els primers anys de la postguerra, la Comissió Gestora del Col·legi de Metges de Barcelona nomena Agustí Peypoch membre de la Comissió de Provisió de Places Vacants Interines a causa de les baixes que han patit les Societats d’Assistència Medico-Farmacèutica.

Igualment, Agustí Peypoch, molt aficionat al futbol i barcelonista de soca-rel, és nomenat directiu del FC Barcelona amb el càrrec de secretari sota la presidència d’Enric Piñeyro Queralt, conegut com el marquès de Mesa de Asta. A més, és designat juntament amb l’advocat Xavier de Mendoza Arias-Carvajal, directiu com ell, membre de la comissió redactora dels nous estatuts barcelonistes que s’aproven el juny de 1940 d’acord amb les autoritats franquistes. El 1953, forma part de la candidatura blaugrana que encapçala Francesc Miró Sans, que surt escollit president.

L’any 1946, Agustí Peypoch es reincorpora a l’Hospital del Sagrat Cor (HSC) i és nomenat cirurgià adscrit al Servei de Digestiu, on té l’oportunitat d’operar un gran nombre de malalts amb patologies digestives. El 1955, el patronat de l’HSC el designa cap del Servei de Cirurgia General, càrrec al qual es dedicarà fins a la seva jubilació el 1980 (Fig.2). Simultàniament serà cap clínic del servei de cirurgia de la nova Residència Francisco Franco, actual Hospital de la Vall d’Hebron, després de guanyar unes oposicions.

Conferenciant a diferents fòrums de la ciutat i assistent a diferents Congressos de Cirurgia (Fig.3), Agustí Peypoch és membre fundador de la Societat Catalana de Cirurgia i president del bienni 1973-1975, és guanyador del Premi Virgili del 1982, guardó que atorga anualment aquesta institució als cirurgians nacionals de més prestigi i vàlua.

L’obra escrita més destacada d’Agustí Peypoch és la Història de l’Hospital del Sagrat Cor (1879-1980), un llibre que comença a escriure quan es jubila el 1980 i que deixa acabat quan mor el 28 d’octubre del 1990.

Referències

Semblança biogràfica del Dr. Joan Agustí i Peypoch a Història de l’hospital del Sagrat Cor -1879 1980. Barcelona: Fundació Uriach 1838, 1991.

“In Memoriam”. Joan Agustí Peypoch (1909-1990). Revista de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona, 1991;6:57-8