James Marion Sims, un metge que ha caigut del pedestal

El Dr. James Marion Sims ha estat considerat durant molt temps el pare de la Ginecologia moderna (Fig.1). El seu gran mèrit va ser trobar un procediment per tancar les fístules vaginals, una complicació que era molt freqüent en els parts prolongats, abans de la generalització de les cesàries, i que causava un greu per judici físic i moral a les dones que en tenien.

James Marion Sims
Fig.1 James Marion Sims

El descobriment de com va fer els assaigs Sims per tancar les fístules, que representaven moltes intervencions quirúrgiques en les mateixes pacients, es va considerar reprovable, ja que va fer les operacions sense anestèsia. Sims neix a Lancaster, Carolina del Sud, el 1813, i va adquirir un gran prestigi com a ginecòleg a la ciutat de Nova York, fins el punt que tenia una estàtua al Central Park, davant l’Acadèmia de Medicina (Fig.2).

L'estàtua del cirurgià James Marion Sims va ser erigida al Central Park de Nova York el 1934
Fig.2 L’estàtua del cirurgià James Marion Sims va ser erigida al Central Park de Nova York el 1934

El 17 d’abril de 2018, l’estàtua fou retirada per les autoritats municipals, com una sanció moral a Sims per la seva falta d’humanitat manifestada durant la seva carrera científica.

Sims havia estudiat a la Universitat Jefferson de Filadèlfia. Es dedica a la Ginecologia i es proposa com a objectiu trobar la solució per les fístules vaginals, problema que ha afectat milions de dones al llarg de la història.

La reputació de Sims havia arribat al màxim, però va caure de manera fulminant quan es va saber com havia aconseguit la resolució del problema de les fístules vaginals. Les malaltes van ser operades sense anestèsia, malgrat que es coneixia des de 1846 i tampoc havien acceptat ser sotmeses a la cirurgia, sinó que hi estaven obligades per la seva condició d’esclaves.

Sims estava convençut que els negres toleraven millor el dolor que no pas els blancs, i potser en descàrrec de Sims podem considerar que tal vegada no estava massa convençut de la seguretat de l’anestèsia.

Algunes d’aquestes esclaves van ser objecte d’intervencions successives. Una d’elles en va necessitar 30, abans que Sims pogués tancar la fístula recto – vaginal que tenia (Fig.3).

Treball en que Sims presenta el seu tractament de les fístules vesico-vaginals
Fig.3 Treball en que Sims presenta el seu tractament de les fístules vesico-vaginals

Aquestes experiències es van fer a l’hospital de la ciutat de Montgomery, Alabama, exclusivament per dones. Sims va necessitar quatre anys per trobar una solució quirúrgica per aquest problema.

Quan Sims havia ja resolt el problema tècnic, va començar a operar dones blanques amb fístules vaginals, i va utilitzar sistemàticament l’anestèsia.

Referències

J Leonard F. Vernon. Marion Sims, MD: Why He and His Accomplishments Need to Continue to be Recognized. A Commentary and Historical Review. Journal of the National Medical Association, 2029; 111(4): 1-11.

Lewis Wall. The medical ethics of Dr J Marion Sims: A fresh look at the historical record, Journal of Medical Ethics, 2006; 32(6):346-50

Hi ha un comentari

  1. Reconforta saber que gracias a la revisión histórica se hace justicia y no se ensalza con estatuas a los injustos o personas sin escrúpulos o de conducta poco ética. ¿Qué pensar de Aristóteles que en base a su concepto del esclavo (posesión con alma) ha inducido a que persista la esclavitud casi hasta nuestros días? Gracias Miquel por tus amenas y selectas historias.

    Liked by 1 person

Deixa una resposta a Miguel A. Asenjo Cancel·la la resposta