Quan Henry Hickman era jove, l’anestèsia no existia i la cirurgia es limitava a actuar sobre la patologia externa a la que es tenia accés i a les amputacions (Fig.1). Ell estava convençut que si es pogués insensibilitzar els malalts per un temps, es podria abordar el tractament quirúrgic de les lesions internes.

Hickman va néixer en una granja agrícola a Shropshire, propietat de Lady Halton (Fig.2). Va començar els estudis de medicina quan tenia 19 anys i va plegar al cap de dos anys. Va poder exercir després de superar l’examen del Royal College of Surgeons de Londres.

Quan tenia 23 anys, va començar a experimentar buscant un sistema d’insensibilitzar. Ho provava en animals petits, als que exposava a diòxid de carboni, que els hi feia respirar fins que entraven en un estat que ell anomenava d’ “animació suspesa”, que era d’inconsciència. Aleshores els hi obria l’abdomen sense que l’animal experimentés dolor. Després reparava les lesions i l’animal sobrevivia.

No s’atreveix a experimentar-ho en humans, i escriu un informe a un membre de la Royal Society, el sr. T.A. Knight, esperant que es discuteixi i li indiqui què es pot fer amb aquella línia d’estudi (Fig.3).

El president de la Royal Society deixa veure l’informe a un corresponsal del Lancet, on es publica un comentari ofensiu i despectiu cap a la investigació de Hickman.

Decebut, Hickman se’n va a Paris, amb l’esperança que el rei Carles X aprovi la seva investigació. El rei sotmet el document a un grup de savis, de l’Académie Royale de Médecine, que troben l’estudi poc interessant i que la intoxicació per diòxid de carboni, per arribar a la fase d’animació suspesa, pot causar la mort del malalt. L’únic que es va deixar impressionar favorablement per l’estudi fou Dominique Larrey (veure aquesta entrada del 04/05/21), que s’ofereix per col·laborar en el seu estudi. S’entén que Larrey, que era cirurgià, veiés una utilitat en el procediment que explorava Hickman.

Hickman deixa d’investigar i abandona la recerca als 26 anys, i marxa a treballar a un poble, Tenbury, on fa de metge general (Fig.4). Allà va morir quan només tenia 30 anys.

El treball de Hickman va ser oblidat després de la seva mort, fins que el 1930 la Secció d’Anestèsia de la Royal Society va voler donar un perfil més alt a l’especialitat i va buscar un personatge a qui reconèixer. El nom de Hickman va ser proposat pel clergue de la parròquia on està enterrat. Aleshores es va investigar quina aportació a l’anestèsia havia fet Hickman i es comprova que va ser un precursor. Va estudiar l’efecte d’un gas per induir l’anestèsia, però va errar el tipus de gas que utilitzà, pel seu risc, ja que van tenir més encert aquells que van explorar l’èter, el cloroform o l’òxid nitrós.

Un metge anglès, Denis Smith, que va estudiar amb detall la vida de Hickman, va morir el 2002 després d’haver redactat 800 pàgines d’una biografia inacabada, degut a la seva mort. Uns anestesistes van recuperar el text i el van reconvertir en una obra de 80 pàgines que explica la vida d’un home que hagués pogut passar a la història per la seva idea genial, però no va tenir l’encert necessari per aconseguir-ho.

Referències

Henry Hill Hickman per WDA Smith. A. Padfield , EN Armitage, FE Bennetts, PME Drury (Editors). History of Anaesthesia Society. Sheffield, UK.