Jo dec a Peter Scheuer (Fig.1) la meva afició per la patologia hepàtica i haver dedicat una part de la meva vida professional a mirar biòpsies hepàtiques.

Quan vaig decidir fer d’hepatopatòleg del Servei d’Hepatologia (veure aquesta entrada del blog de 20/10/22), vaig descobrir la primera edició del llibre de Scheuer, Liver biopsy interpretation, de 1968. Era un llibre primet, en el que totes les paraules tenien importància. No he vist mai una claredat i una precisió tan accentuada, a la vegada que tanta informació en un llibre de no massa pàgines. Me’l vaig estudiar curosament.

A mesura que passava el temps, vaig anar comprant tots els llibres que tractaven de biòpsies hepàtiques, però no n’hi havia cap tan clar i tan útil com el Scheuer, del que se n’han editat deu edicions, les tres últimes coeditades per Jay Lefkowitch, un patòleg que havia estat al laboratori de Scheuer.

Scheuer era el patòleg de Sheila Sherlock (veure aquesta entrada del blog de 12/07/21) des de 1959, i era qui presentava les troballes en les biòpsies hepàtiques dels malalts de Sherlock, en les sessions clíniques setmanals, a les que assistien els metges del servei i tots els metges que visitaven Londres i volien assistir a un espectacle extraordinari com era una sessió clínica dirigida per Sherlock. Les lliçons de Scheuer ensenyant les biòpsies també eren magnífiques.

Scheuer era un jueu alemany nascut a Hamburg, que va marxar amb la seva família a Viena, quan els nazis van guanyar les eleccions a Alemanya i va fugir a Londres el 1938, quan comença l’expansió de l’Alemanya nazi.

Scheuer comença fent de tècnic de laboratori del servei d’Anatomia patològica del Royal Free Hospital, i després de fer la carrera es queda al mateix servei, del que arribarà a ser catedràtic i cap de departament. Fa entremig dos anys de servei militar a Singapur.

Acabada la carrera, fa una estada d’un any al servei de Hans Popper, el pare de l’Hepatologia, en el Mount Sinai Hospital de Nova York.

Scheuer organitza, el 1968, una reunió que va tenir lloc a Zuric amb un grup d’hepatopatòlegs de tot el món que es fan dir els Gnoms (Fig.3), i es reuneixen anualment per fer un informe sobre el diagnòstic de diverses lesions hepàtiques, fet per consens entre els més experts del món. Scheuer era quasi sempre l’encarregat de fer la redacció de l’informe, que es publicava en una revista de primer nivell, ja que era el que tenia un estil literari més refinat.

Jo el vaig conèixer quan vaig estar al seu laboratori, el 1975, durant un parell de mesos. Cada matí em mirava sol les biòpsies del dia, tant de malalts del Royal Free Hospital com d’hospitals de tot el món que arribaven en consulta. A migdia les tornava a mirar amb ell i les hi comentava. Vaig aprendre moltíssim de les seves explicacions, però vaig comprovar que la meva capacitat diagnòstica era força digna.

Scheuer era tan educat i amable que em va convidar a sopar casa seva i em va fer un concert de violí com una deferència a la meva persona. Tocar el violí era el màxim divertiment de Scheuer, i la seva dona també tocava un instrument.

Referències

Ivan Gransky. Peter J Scheuer. Obituary. The Lancet, 2006; 367: 2059.

Michael Torbenson et al. Fifty years of impact on liver pathology: a history of the Gnomes. Virchows Archiv. Published online

Roddy MacSween and Jim McLaughlin. Peter Scheuer. BMJ. 2006 Jun 17; 332(7555): 1455.