Aquest mes de novembre fa 60 anys que vaig guanyar la oposició a alumne intern pensionat de la Clínica Mèdica C. La plaça comportava el dret i el deure de fer guàrdies a Urgències Medicina de l’Hospital Clínic amb un salari mensual d’unes dues-centes pessetes al mes.
Com que l’Hospital Clínic era un hospital de Beneficència, les despeses del qual eren cobertes per l’Ajuntament de Barcelona o la Diputació provincial, no es podia pagar el salari del metge de guàrdia, que només venia a dormir. En canvi, durant el dia, el servei estava al càrrec de dos alumnes interns. A mi em va tocar, el primer any, compartir les guàrdies amb un alumne de la Clínica Mèdica A, del professor Pedro Pons, que es deia Paco González Anta, amb qui m’entenia força.
Els tres capítols de la medicina que els alumnes que fèiem guàrdies havíem de conèixer millor eren els comes, el dolor precordial i l’abdomen agut. Aquest darrer era el més important per poder presentar els casos que veiem als cirurgians de guàrdia que els haurien d’operar. Volíem fer una presentació correcta, i no perdre la credibilitat, si crèiem que hi havia indicació quirúrgica. Tots els alumnes, i jo també, havíem llegit més d’un cop un llibre primet, titulat Diagnòstic precoç de l’abdomen agut, de Zachary Cope (Fig.1), que era un llibre de consulta usual, del que s’han efectuat 22 edicions. Conservo el llibre per raons sentimentals, subratllat i amb anotacions al marge, testimoni de que el vaig fer servir molt.
De l’autor del llibre no en sabia res, tot i que el consultava tot sovint, però per escriure aquesta entrada del blog he hagut de buscar algunes dades personals (Fig.2).
Vincent Zachary Cope era el petit de deu germans i va estudiar medicina a l’escola mèdica de Santa Maria amb l’ajuda d’una beca.
Acabada la carrera s’incorpora al Cos Mèdic de l’Exèrcit Reial el 1914. El 1916, se’n va a Bagdad. Allà escriu el seu primer llibre, Aspectes quirúrgics de la disenteria, publicat el 1921. Cope va ser considerat una “autoritat” en els trastorns abdominals aguts.
A la tornada ingressa com a cirurgià al staff del St. Mary’s Hospital de Londres, on hi treballarà tota la seva vida,.
Va escriure biografies de Florence Nightingale (1958), William Cheselden (1953); Sir John Tomes: A Pioneer of British Dentistry (1961), Almroth Wright: founder of modern vaccine-therapy. (1966), The history of St Mary’s Medical School (1954), The history of the Royal College of Surgeons of England. Pioneers in acute abdominal surgery. Oxford, (1939), The versatile Victorian: being the life of Sir Henry Thompson (1820-1904). Harvey & Blythe, 19
Referències
Obituary: Sir Vincent Zachary Cope. Br Med J. 1975 Jan 11; 1(5949): 98–99.
Burke PF. The dexterous hand; Zachary Cope, surgeon and author 1881-1974. Surgical News. The Royal Australasian College of Surgeons. 2016;17(1):40-42
Biography: Sir Vincent Zachary Cope. Plarr’s Lives of the Fellows Online. Royal College of Surgeons of England
Blog de Miquel Bruguera sobre curiositats de la història de la medicina 
Jo també encara guardo la reimpressió de 1966 d’aquest llibre de l’editorial Marín. La traducció al castellà l’havia fet el Prof. Ciril Rozman. Es una traducció de la 12ª edició anglesa de 1962. La primera edició del llibre es va fer el juny de 1921.
M'agradaLiked by 1 person
En mi caso, Miguel, hace 62 años que obtuve la plaza de alumno interno por oposición de Medica en Valladolid. Efectivamente, el nombramiento firmado por D. Torcuato Fernández Miranda, entonces director general en el ministerio de educación nacional, indica una compensación anual de 2.400 pesetas.
Aparte de la ayuda del libro de Zachary Cope en las guardias de urgencias que en Valladolid eran generales, teníamos un compendio casero práctico muy útil: si el problema está del diafragma para arriba: eufilina; si para abajo, buscapina, si fiebre, antibióticos, herida, sutura, hemograma en abdomen agudo. Y en caso de duda avisar al médico de guardia. Para el enfermo era mejor declarar tu duda y humillación ante el médico que tu impericia en su cuerpo.
M'agradaLiked by 1 person
Gracies pels vostres comentaris. M’alegra descobrir entusiastes del llibre de Zacaries Cope. AUrgències del Clinic era un bon lloc per descobrir llibres. Es on vaig conèixer el Harrison, llibre sensacional, que es el que consultava a cada moment l’Eladio Soriano (e.p.d) amb qui vaig fer algunes guardies A Gibert eren més usuaris del Fareras, pero el Harrison era insuperable. Vaig dedicar una entrada d’aquest blog fa uns mesos al Dr. Harrison a modo d’homenatge.
M'agradaM'agrada