En la primera meitat del segle XIX, els millors cirurgians eren francesos i anglesos. Astley Cooper (Fig.1) va ser el millor cirurgià britànic d’aquest període, i l’any 1821 fou nomenat sir pel rei George IV, a qui li havia extirpat un quist sebaci.

Havia nascut el 1768 a Norfolk, fill d’un clergue de l’església anglicana. Als 15 anys és aprenent del cirurgià Henry Cline, un gran anatomista i excel·lent cirurgià. Cooper viu a casa seva i l’ajuda a la seva consulta. Ocasionalment assisteix a les classes de John Hunter, de qui es considera deixeble.

El 1789, és nomenat demostrador d’anatomia del St. Thomas Hospital i, el 1791, Cline li deixa donar algunes de les seves classes.

El 1792, es casa i marxa a París de viatge de noces i a veure operar a Joseph Desault i François Chopart. Ha d’interrompre la seva estada per la inseguretat que comporta l’inici de la Revolució francesa.

Torna a Londres on, el 1793, és nomenat professor d’anatomia del Royal College of Surgeons amb l’obligació de fer una dissecció pública d’algun dels criminals executats a Old Bailey. El 1804, publica el llibre sobre hèrnies “The anatomy and surgical treatment of inguinal and congenital hernias”.

En aquest període dedica molt interès a fer recerca sobre cirurgia vascular. Demostra en gossos que la lligadura de les dues caròtides no provoca lesió cerebral perquè la vascularització cerebral depèn de les artèries vertebrals.

El 1805, va al Guy’s Hospital com a cirurgià, deixant el St. Thomas Hospital per desavinences amb la direcció, i s’encarrega d’organitzar una escola de medicina, independent de la del St. Thomas. El 1813, és nomenat professor d’Anatomia Comparada del Royal College of Surgeons, càrrec que ha de deixar el 1815 perquè té una nombrosa clientela privada , amb clients de la més alta aristocràcia.

Va ser un escriptor força prolífic, amb obres de gran qualitat, com “The lectures on the principles and practice of surgery”, que apareix en tres volums de 1824 a 1827. També escriu “A teatrise on dislocations, and on fracture of the joints”, el 1822, “Illustration of the disesases of the breast”, el 1829, “The anatomy of the thymus gland” el 1832.

Va introduir una sèrie d’intervencions quirúrgiques i un cert nombre d’epònims com l’aponeurosi de Cooper, la malaltia de Cooper, que és la malaltia quística crònica de la mama, el lligament de Cooper i l’operació de Cooper.

Referències

Jose Luis Fresquet. Astley Paston Cooper (1768 – 1841). Historiadelamedicina, org

Druin Burch. Astley Paston Cooper (1768 – 1841): anatomist, radical and surgeon. J Roy Soc Med, 2010; 103 (12): 505 – 508.