La indústria de la seda natural havia estat tradicionalment una important font d’ingressos per al sud de França (Fig.1), però, des de 1845, una malaltia dels cucs de seda, que causa una gran mortalitat, amenaça l’economia de la regió i la dels territoris veïns.

El ministre d’agricultura francès, el químic Jean-Baptiste Dumas, li demana a Pasteur, que era amic seu, que estudií la malaltia i trobi una solució. Pasteur marxa amb la seva dona i el seu col·laborador Emile Duclaux, a la ciutat d’Alais, a les Cévennes, amb una subvenció del ministeri. Allà hi passarà cinc anys, de 1865 a 1870.

Pasteur no coneixia res dels cucs de seda i va haver d’aprendre el cicle biològic d’aquest animal i les seves fases evolutives, que van de papallona a crisàlide i després a cuc. Quan Pasteur examina els cucs comprova que la majoria tenen uns grans marrons, iguals als corpuscles que es veien en les papallones i en les crisàlides. Aquests taques eren similars als grans de pebre, per això es posa el nom de pebrina a la malaltia (Fig.2).

Inicialment Pasteur no creu que la pebrina sigui una malaltia, sinó que pensa que els cucs tenen una malaltia de la sang, i així ho presenta a l’Académie des Sciences. Ha de canviar de parer quan el metge francès Antoine Béchamp, molt entès en bacteriologia, suggereix que les taques marrons són la traducció d’una infecció que més tard s’identifica amb colònies d’un fong (Nosema bombycis) (Fig.3). El zoòleg alemany Franz von Leydig va demostrar que les taques marrons eren cúmuls de paràsits.

Malauradament per Béchamp, la seva proposta de solució del problema, que era fumigar amb creosota, no va ser eficaç, mentre que Pasteur, molt enginyosament, proposà segregar els cucs malalts dels sans, així com es faria amb les papallones i les crisàlides amb taques marrons, de manera que en eliminar-les, només quedarien animals sans, que s’haurien d’alimentar amb fulles de morera que no estiguessin contaminades per haver suportat animals malalts.

La proposta de Pasteur es va aplicar perquè no en van trobar cap de millor, però va causar una pèrdua econòmica enorme, ja que es va comptar amb menys de la meitat de la producció anual dels anys anteriors, pèrdua que no es va recuperar mai més.

L’impacte negatiu de l’epidèmia de pebrina i del tractament va durar poc, perquè el conreu dels cucs de seda es va anar abandonant a partir de l’any 1889. Es va substituir la seda natural per seda artificial, inventada per Hilaire de Chardonnet (Fig.4), comte i enginyer format a l’Escola Politècnica de la Universitat del Franc Comptat a Besançon.

El naturalista i sericicultor Giovanni Tranquilli (1827 – 1923) va emprar els mètodes de Pasteur per combatre la pebrina i va obtenir, mitjançant creuaments, una varietat de cuc de seda resistent a la malaltia.

Referències

Ernesto Payá. Louis Pasteur y el gusano de seda. Rev Chilena Infectol., 2017; 34 (2): 175.

France’s silkworm crisis resolved by Louis Pasteur. http://www.pasteurbrewing.com/louispasteur-biography-and-timeline/ (Accedit el 20 de febrero de 2017)