La Dra. Rosemary Bamforth és una patòloga anglesa que, treballant al Southampton General Hospital, va relacionar l’exposició a l’amiant dels treballadors de les drassanes de la ciutat amb la mort per mesotelioma pulmonar (Fig.1).

Rosemary (Ince) Bamforth, nascuda a Glasgow el 1924, volia estudiar medicina a la Universitat de Glasgow, però no la van acceptar quan va intentar ingressar quan només tenia 16 anys. Era el 1940, en plena IIª Guerra Mundial. Rosemary, com a bona patriota, es presenta voluntària al Servei Naval per dones, que la destina al centre de criptografia de Bletchley Park, que tenia per missió desxifrar els missatges encriptats de l’exèrcit alemany.

Quan acaba la guerra, pot entrar a la Facultat de Medicina de Glasgow, on s’hi graduarà l’any 1951. Amb el títol de metge a la butxaca, viatja als Estats Units i al Canadà per fer una formació de postgrau. Passa un temps a la McGill University de Montréal i també al Meadowbrook Hospital a Long Island, Nova York. Torna a Anglaterra i obté una plaça de patòloga al Southampton General Hospital, que comporta l’obligació d’atendre les necessitats d’anatomia patològica d’un hospital proper, l’Hospital de Portsmouth. A l’hospital de Southampton coneix el Dr. John Bamforth amb qui es casarà (Fig.2).

Rosemary sempre ha estat patòloga, especialment experta en càncer, que es el que va aprendre durant la seva estada a Amèrica. Mentre treballa a l’hospital de Southampton, observa un nombre inesperadament elevat de casos amb mesotelioma pulmonar, com a causa de mort. La gairebé totalitat dels casos eren treballadors de les drassanes, dedicats a la construcció o reparació de vaixells. En aquest procés, l’amiant era un producte molt utilitzat. Rosemary estableix una relació causa-efecte probable entre l’exposició a l’amiant i l’aparició del tumor. Comunica aquests resultats en una reunió de metges de Southampton, on es va produir una forta discussió entre els escèptics i els que creien en el paper jugat per l’amiant. El debat va durar poc temps perquè les dades recollides per la Dra. Bamforth eren prou convincents. Altres estudis posats en marxa posteriorment per altres investigadors van confirmar les troballes de la Dra. Bamforth.

L’amiant, o l’asbest com també es diu, és un dels components del fibrociment, un material de construcció que a Espanya va ser comercialitzat per l’empresa Uralita, per això es coneix comunament amb aquest nom. Està compost per fibres microscòpiques que poden romandre en suspensió a l’aire el temps suficient perquè representin un risc respiratori.

L’asbest s’ha fet servir en una gran varietat de productes manufacturats i és molt rendible per a les empreses degut a les seves propietats (aïllants, mecàniques, químiques i de resistència a la calor i a les flames) i el seu baix cost.

El simple fet d’estar en contacte amb l’amiant no suposa gairebé cap risc per a la salut, però la situació canvia quan el contacte és prolongat i es manipula el material de manera que les fibres passin a l’aire i siguin respirades. Això passa en enderrocs, treballs com el tall, trencament o quan el material està molt envellit. Les fibres es poden adherir a la roba i augmenta el risc de passar a l’aire respirat.

Rosemary Bamforth va ser la primera que va establir la connexió entre exposició a l’asbest i el càncer pulmonar.

Després de treballar un temps a la Gran Bretanya, ella i el seu marit van obtenir una beca per desplaçar-se als Estats Units, que els hi va permetre treballar a la Clínica Mayo, ella fent recerca sobre càncer.

La senyora Bamforth va romandre activa durant molts anys. En la seva joventut havia estat una gran esquiadora (Fig.3) i també esquiadora aquàtica. Va començar a practicar windsurf als seixanta anys i va competir a la Round the Island Race davant de Hayling Island. Sovint repetia una dita del seu pare: “Mai eviteu riscos raonables”. Va morir als 93 anys (Fig.4).