Sembla que va ser l’anglès Richard Lower qui va fer la primera transfusió sanguínia entre animals l’any 1665. Va extreure sang per una vena jugular a un gos petit, “tanta com fou possible sense que morís”, i va connectar la vena jugular amb una artèria del coll d’un gos més gran, de manera que el gos moribund semblava recuperar l’energia, mentre que el gran s’adormia lentament. A continuació, Lower cus la vena jugular del gosset que havia rebut la sang. Els dos gossos van sobreviure.

Aquest experiment va ser publicat al Philosophical Transactions el mes de desembre de 1666.

Lower tenia 34 anys quan va fer aquest experiment a Oxford (Fig.1). Havia nascut a Cornualles i estudiat al Christ Church College d’Oxford, on coneix Thomas Willis, que va ser professor de Natural Philosophy de 1660 a 1675. Lower obté el doctorat en medicina el 1665, però ja col·labora en les investigacions de Willis sobre el sistema nerviós i comença una recerca pròpia sobre el cor i els pulmons. Descobreix que la sang surt del cor per travessar els pulmons i que experimenta canvis en exposar-se a l’aire dels pulmons, essent el primer que observa la diferència entre sang venosa i arterial.

Lower forma part de l’equip de recerca que ha format Willis a Oxford entre els que s’inclouen Christopher Wren, Thomas Millington i Robert Hooke.

El 1667, Lower i Edmund King transfonen sang d’un xai a un clergue de 32 anys que va acceptar ser transfós per 20 xelins, malauradament no va sobreviure a l’experiment, per aquest motiu no van seguir fent proves.

No obstant aquest fracàs, un metge francès, Jean-Baptiste Denys (Fig.2), metge de capçalera del rei Lluís XIV, va fer, el 1667, una transfusió de sang de xai a un jove de 15 anys a qui havien fet una sagnia excessiva amb sangoneres. El jove va sobreviure, però bastants dels següents que van ser transfosos van morir a conseqüència de la transfusió.

No es reprenen les transfusions fins el 1818, quan el metge britànic James Blundell (Fig.3), un obstetra del Guy’s Hospital de Londres, fa la seva primera transfusió d’home a home amb una obstrucció de la via digestiva, que morí a les 56 hores de ser transfós. Extreia la sang del donant amb xeringa i l’injectava en el receptor. El 1829, fa la seva primera transfusió amb èxit a una llevadora. En total en va fer 10, de les quals cinc van acabar bé i les altres cinc van acabar amb la mort de la malalta. Totes estaven indicades per hemorràgies postpart, condició que s’associava amb una elevada mortalitat. Va publicat al Lancet les seves observacions, el 1829.

Tots els intents de transfusió de persona a persona s’acompanyaven d’una taxa elevada de mortalitat, que no es va evitar fins que Landsteiner va demostrar l’existència dels grups sanguinis el 1901 (veure aquesta entrada del 13/12/22).

Richard Lower es traslladà a Londres acompanyant Willis (Fig.4). Va ser admès al Royal College of Physicians i també a la Royal Society. En morir Willis, el 1675, el prestigi de Lower augmenta considerablement, i és nomenat metge de càmera del rei Carles II, essent testimoni de la seva mort el 1685 i de l’autòpsia que li fou practicada.

Lower sempre fou practicant, i quan és coronat el rei Jaume II, successor de Carles II, perd el favor de la corona perquè el nou rei dona suport a la causa catòlica. Per aquesta raó, Lower passa a residir a Cornualles, on morirà el 1691.

Referències

Felts JH. Richard Lower: Anatomist and Physiologist. Annals of Internal Medicine, 2000; 132(5): 420-3.

Fastag E, Varon J, Sternbach G. Richard Lower: the origins of blood transfusion. J Emerg Med 2013; 44(6): 1146-50.

Arthur J Donovan. Richard Lower, M.D., physician and surgeon (1631-1691). World J Surg., 2004 Sep;28(9):938-45.

Thomas F, Baskett. James Blundell: the first transfusión of human blood. The Resucitation Greats, 2002; 52 (3): 229-233.