Maria Lluïsa Quadras-Bordes (1898 – 1989), una metgessa mediàtica i admirada

Filla del comerciant barceloní Joan Quadras Vidal i d’Agnès Bordes Casal, Maria Lluïsa Quadras-Bordes estudia Medicina seguint la seva manifesta vocació, contra família i mestres que li volen treure del cap. Comença la carrera a Barcelona, però fa el darrer curs a València on es llicencia el 1920. Inicialment atreta per l’Oftalmologia, mentre encara és estudiant, presenta un treball sobre els ulls que guanya el primer premi d’un concurs que té lloc a L’Havana. Finalment, en establir-se, es decanta per la Ginecologia (Fig.1).

La Dra. Quadras-Bordes quan es gradua com a metge
Fig.1 La Dra. Quadras-Bordes quan es gradua com a metge

L’octubre de 1921, obre la seva pròpia consulta especialitzada en malalties no quirúrgiques de la dona al carrer de Santa Anna. Mesos després i amb un gran ressò a la premsa barcelonina que la qualifica com ‘la primera dona radiòloga’, inaugura l’Institut d’Electrologia, Radiologia i Ginecologia (Fig.2)

Maria Lluïsa Quadras-Bordes, a la seva consulta ginecològica i Institut Electrològic i Radiològic recent oberts a Barcelona l'any 1921. [Foto Brangulí. ANC]
Fig.2 Maria Lluïsa Quadras-Bordes, a la seva consulta ginecològica i Institut Electrològic i Radiològic recent oberts a Barcelona l’any 1921. [Foto Brangulí. ANC]

El centre és, a més, dispensari gratuït per a dones pobres. Quan encara no ha acabat l’any, la doctora Quadras-Bordes dóna a conèixer una nova clínica, que disposa al 127 del carrer Mallorca. De bon començament, l’estiu del 1922, la jove metgessa emprèn el primer dels seus viatges de formació a l’estranger. Visita els millors centres mèdics d’Europa: l’Hôtel-Dieu de París, el Sant Andreu de Bordeus i el Sant Joan de Brussel·les entre molts altres.

De ben jove, Maria Lluïsa Quadras es caracteritza per la seva dedicació als més desvalguts i a l’organització d’obres benèfiques. Crea “El abrigo de los pobres”, una entitat benèfica que compta amb el suport dels més alts estaments polítics, socials, econòmics i culturals de Barcelona per repartir roba i parament de la llar als asils i hospitals de la ciutat (Fig.3).

Moment de la benedicció d'un dels cinc salons expositors de l'obra benèfica que amb el nom de l'Abric dels Pobres organitza cada any la doctora Maria Lluïsa Quadras-Bordes, segona a la dreta de la imatge. La primera és la seva germana Maria Victòria Quadras-Bordes. Barcelona, gener 1922. [Nuevo Mundo]
Fig.3 Moment de la benedicció d’un dels cinc salons expositors de l’obra benèfica que amb el nom de l’Abric dels Pobres organitza cada any la doctora Maria Lluïsa Quadras-Bordes, segona a la dreta de la imatge. La primera és la seva germana Maria Victòria Quadras-Bordes. Barcelona, gener 1922. [Nuevo Mundo]

Només dos anys després de llicenciar-se, Quadras-Bordes organitza un Curs de Ginecologia dedicat a les senyores d’Acció Femenina. És sòcia de l’Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques i, ben aviat, ingressa com a membre de l’Acadèmia d’Higiene de Catalunya on, ràpidament, adquireix un clar protagonisme i pes dins la institució (Fig.4). El 1925, és la delegada per signar el Manifesto contra el càncer i, no gaire més tard, ocupa el càrrec de secretaria sense deixar d’intervenir en incomptables actes públics, cursos i conferències. Social i professionalment molt activa -sempre puntualment seguida per la premsa- Maria Lluïsa Quadras és sòcia honorífica de la Societat Francesa de Ginecologia i membre de la Catalana de Ginecologia i Obstetrícia. Pertany a la Societat Medicofarmacèutica dels Sants Cosme i Damià alhora que té, també, una notable presència al Col·legi de Metges de Barcelona.

Maria Lluïsa Quadras-Bordes assisteix a la inauguració del Velòdrom de Sabadell, a la imatge entre les autoritats i els representants de l'Associació de Premsa. Sabadell, maig 1924. [La Hormiga de Oro]
Fig.4 Maria Lluïsa Quadras-Bordes assisteix a la inauguració del Velòdrom de Sabadell, a la imatge entre les autoritats i els representants de l’Associació de Premsa. Sabadell, maig 1924. [La Hormiga de Oro]

Preocupada per les addiccions, la doctora Quadras-Bordes és persona clau en la fundació de l’Associació contra la Toxicomania (ACT), constituïda al Col·legi de Metges de Barcelona l’any 1926. Maria Lluïsa Quadras-Bordes és nomenada secretària general -més endavant perpètua- de l’Associació, i és ella qui posa en marxa una intensa campanya de propaganda que s’inicia amb la conferència Morfinococainomanía, que més tard es publica a la Revista Médica de Barcelona. És partidària d’una estricta legislació que obligui a internar els toxicòmans en sanatoris especials tant per superar l’addicció com per evitar el proselitisme.

A finals de la dècada dels anys 1920, Maria Lluïsa Quadras-Bordes continua l’exercici privat de la Ginecologia alhora que és metgessa a l’Hospital de Sant Pau. Més endavant, també, de l’Hospital Clínic. A més, manté la seva incansable presència als diferents esdeveniments socials i professionals.

Dona de fermes conviccions religioses i conservadores, la doctora Quadras-Bordes passa bona part dels anys de la República i de la Guerra civil sense manifestar-se públicament. Però, és en ple conflicte bèl·lic quan es casa amb un funcionari de Justícia, Joaquim Roqueta Jofre. És, també, quan té el seu únic fill Juan Antonio Roqueta Quadras (1939 – 2012), un destacat advocat penalista. Quan s’instaura la Dictadura, torna a aparèixer a les pàgines de La Vanguardia anunciant el restabliment de la seva consulta ginecològica al carrer de Santa Anna. També, s’informa que la doctora Quadras-Bordes és la presidenta de la junta gestora de l’Institut Medicofarmacèutic que acaba d’obtenir l’autorització per reprendre les seves activitats.

Deixa un comentari