El cas de Nettie Stevens mereix que es tingui en compte un detall molt interessant de la seva vida, i és que, malgrat va començar la carrera de medicina gran i va morir relativament jove, va tenir temps de desenvolupar una carrera científica plena de descobriments transcendentals que van revolucionar la genètica, en un espai molt breu de temps. Això demostra la seva extraordinària categoria científica (Fig.1).

Nettie neix el 1861 a Vermont, a la costa atlàntica dels Estats Units. No comença la carrera de medicina fins els 35 anys, quan ha pogut estalviar els diners per pagar els estudis. Era d’una família humil que no tenia recursos, i va haver de fer de mestre d’escola, donant classes d’anglès, llatí i matemàtiques durant força anys, i també va fer de bibliotecària.

Ingressa a la Universitat de Stanford per estudiar medicina l’any 1896 i es gradua el 1899. Fa la tesi doctoral el 1900, any en que comença un viatge per Europa que durarà dos anys. Treballa un temps a l’Estació de Zoologia de Nàpols i desprès a l’Institut de Zoologia de la Universitat de Wurzburg, al laboratori de Theodor Boveri (Fig.2), un dels fundadors de l’Embriologia experimental, que estudiava el paper dels cromosomes en l’herència, i li transmet l’interès per la genètica.

El genetista Thomas Hunt (Fig.3), que serà premi Nobel de Medicina l’any 1933 per demostrar que els cromosomes són els portadors dels gens, la convida a incorporar-se al seu equip d’investigadors. Encarrega a Nettie que estudiï, en diferents tipus d’insectes, què determina el sexe en el moment de la concepció.

Stevens comprova que les cèl·lules somàtiques de les femelles tenen 20 parelles de cromosomes grans, és a dir 40 cromosomes en total, mentre que les cèl·lules dels mascles tenen 19 parelles de cromosomes grans i una parella formada per un cromosoma gran i un de petit. Al cromosoma petit li diu cromosoma Y i a la seva parella homòloga, que té dos cromosomes grans, li diu cromosoma X (Fig.4).

Publica aquestes troballes en un article titulat “Studies on spermatogenesis with special reference to the accesory cromosome”, l’any 1905, en el que conclou que els espermatozous que tenen un cromosoma petit (Y) determinen el sexe masculí i els que tenen els cromosomes sexuals de la mateixa mida determinen el sexe femení.

La troballa de Stevens va quedar, inicialment, ignorada perquè un altre genetista, de grans mèrits, Edmund B Wilson, havia publicat un article molt similar a la revista Science aquell mateix any. Wilson va quedar com qui havia fet el descobriment de què determina el sexe dels sers vius.

Durant anys, la història va atorgar a Wilson el paper central en la relació cromosoma – sexe, fins que algú es va adonar que, en la publicació de Wilson, se citava que els resultats de Stevens eren similars als seus. Afortunadament Wilson era un cientific honrat, i citava els treballs que Stevens havia fet, la qual cosa va permetre que algú s’adonés que Stevens havia fet el descobriment dels cromosomes sexuals abans que Wilson, i la paternitat del descobriment havia de recaure sobre ella.

Stevens va publicar entre 1905, quan descobreix els cromosomes X i Y, i 1912, any de la seva mort, un gran nombre d’articles molt valuosos que permeten ampliar els camps de l’embriologia i la citogenètica. En aquests articles d’excel·lent qualitat i plens de dades, incloïa referències bibliogràfiques de treballs d’altres dones per donar-los visibilitat.

Rebé el Premi Ellen Richards pel seu article “A study of the germ cells of Aphis rosae and Aphis œnotheræ” el 1905.

Mor el 1912 per un càncer de mama, el que va impedir que prengués possessió de la càtedra que havien creat per ella al Bryn Manor College.

Un doodle va ser creat en honor seu el 2016 (Fig.6), en motiu del 155 aniversari del seu naixement.

Referències

Isabel Delgado Echeverría . Nettie Maria Stevens y la función de los cromosomas sexuales . Cronos, 2000; 3 (2): 239-271

Carolina Martínez Pulido. Una científica pionera en la historia de la biología: Nettie Maria Stevens. Clepsydra, 2005; 4 81): 85-96

Thomas Hunt Morgan. The Scientific Work of Miss NM Stevens. Science, New Series 1912; 36 (11 de octubre) : 468-470.