L’Antoni Llauradó (Fig.1) fou continuador d’una saga de metges catalans que es remunta a principis del segle XVIII amb Salvador Llaurador i Altirriba de Rocafort de Queralt, tot i que molt abans ja es troben curanderos, sagnadors i cirurgians – barbers entre els seus avantpassats. L’Antoni i el seu germà Francesc són la novena generació de metges d’aquesta nissaga, fills del cirurgià de Sants, Francesc Llauradó i Clavé.

Antoni Llauradó i Tomàs estudia Medicina a la Universitat de Barcelona i es llicencia el 1932. Aviat, entra com a metge assistent al Servei de Cirurgia de l’Hospital de Sant Pau que dirigeix Manuel Corachán, molt amic del seu pare. Quan acaba la carrera, fa una estada de 6 mesos a la clínica del professor Schmieden a l’Hospital Universitari de Frankfurt, on aprèn els procediments més moderns d’extirpació dels tumors rectals (Fig.2).

Comença a donar classes, com a professor ajudant a la recent creada Universitat Autònoma de Barcelona fins que és mobilitzat i destinat als hospitals del front com a cap d’un equip quirúrgic l’any 1937. Acabada la guerra, retorna a l’Hospital de Sant Pau on, llavors, el seu cap és Joan Puig-Sureda, de qui sempre es considerarà deixeble.

Inicialment, junt amb el seu mestre, el Dr. Puig-Sureda, forma part del Servei de Patologia Digestiva, dirigit pel doctor Gallart-Monés i, més tard, per Pinós-Marsell i Vilardell-Viñas, que aconsegueix de la direcció de l’hospital que hi hagi una unitat quirúrgica en el seu servei, independent dels serveis de cirurgia de l’Hospital. Aquesta circumstància li permet adquirir una sòlida formació en Cirurgia Digestiva i, més concretament, en cirurgià de les vies biliars.

L’any 1971, quan es jubila el doctor Prim Rosell, cap d’un dels serveis de cirurgia de l’Hospital de Sant Pau, el succeeix Antoni Llauradó. El prestigi adquirit a l’Hospital, la seva gentilesa i bonhomia, fan que es converteixi en un dels cirurgians més actius de Barcelona. Opera en la clínica privada, creada pel seu pare i que duu el nom de la nissaga.

Home preocupat pels avenços que es van produint en la seva àrea de coneixement, periòdicament visita els centres europeus de prestigi en cirurgia abdominal. Viatja, també, als Estats Units, al Japó i a les Filipines per aprendre noves tècniques quirúrgiques. Llauradó Tomàs és pioner en efectuar papil·lotomies, de les que en fa més de 1000. Practica, també, nombroses colecistectomies, vagotomies i piloroplàsties.

Llauradó és membre de la majoria de societats europees de cirurgia general i digestiva. El 1980, ingressa com a membre numerari a la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya (Fig.3) i pronuncia el discurs La cirurgia que jo he viscut (1932-1977), exposició i crítica. El 1978, rep el premi Virgili atorgat per la Societat Catalana de Cirurgia.

Antoni Llauradó, amb quaranta anys, es queda vidu de Mercè Oller i Corominas amb qui havia tingut quatre fills. Els dos bessons, Antoni i Josep Maria, que van ser metges destacats, ginecòleg i cirurgià respectivament, només tenen vuit anys però el doctor Llauradó no es torna a casar.

Referència

Sala Patau E. Necrològica. Antoni Llauradó i Tomás (1909-1997). Gimbernat,1997:48-49.