John Collins Warren (1778 – 1856), el cirurgià que va fer la primera operació amb anestèsia

Warren ha passat a la història per haver fet la primera intervenció quirúrgica amb anestèsia, però tenia molts altres mèrits d’importància pels que també seria conegut. Va ser el fundador de la revista mèdica de més categoria del món, el New England Journal of Medicine, va ser degà de la Harvard Medical School, president de l’American Medical Association i membre fundador del Massachusetts General Hospital.

Retrat de John Warren (1745 – 1815) , pare de John Collins Warren, pintat per Rembrandt Peale, exposat a la Galeria de retrats de la Universitat de Harvard
Fig.1 Retrat de John Warren (1745 – 1815) , pare de John Collins Warren, pintat per Rembrandt Peale, exposat a la Galeria de retrats de la Universitat de Harvard

El pare de John Warren fou el fundador de la Harvard Medical School (Fig.1). El fill comença els estudis de medicina a Harvard el 1797 i, el 1799, els continua a Gran Bretanya. Primer a Londres, on és deixeble de sir Astley Cooper (veure aquesta entrada del blog de 17/11/22), i després a Edimburg, on rep classes de Charles Bell. En aquesta ciutat es gradua de metge el 1801. Abans de tornar a Amèrica, fa una estada a París, que ja ha superat el caos que va representar la Revolució Francesa. Va a les classes de Guillaume Dupuytren (veure aquesta entrada del blog de 27/5/21) i de Nicolas Corvisart (veure aquesta entrada del blog de 4/2/22) a l’Hospital de la Charité.

Corvisart era el pioner en l’estudi de les malalties del cor i possiblement les seves classes i el seu llibre “Essai sur les maladies et les lesions organiques du coeur et des gros vaisseaux”, que va publicar un dels seus alumnes, l’inspiraren per redactar el llibre “Cases of organic diseases of the heart....”, un llibret de 61 pàgines editat a Boston el 1809, la primers monografia sobre el cor publicada als Estats Units.

Torna als Estats Units el 1802 i comença a treballar amb el seu pare, tant en el camp de la medicina privada com a l’escola de medicina, on dona classes d’anatomia i fa disseccions.

El 1806, és nomenat professor adjunt d’anatomia i, el 1815, és nomenat professor titular d’aquesta assignatura, càrrec que mantindrà fins que es jubila el 1847. El 1812, funda el New England Journal of Medicine amb James Jackson i el Massachusetts General Hospital. Warren escriu un article pel primer número del New England Journal of Medicine (Fig.2).

Article de Warren en el primer número de la revista New Engl J.Med. Surg. el mes de gener de 1812
Fig.2 Article de Warren en el primer número de la revista New Engl J.Med. Surg. el mes de gener de 1812

La seva primera intervenció quirúrgica en un malalt adormit per la inhalació d’èter tingué lloc el 16 d’octubre de 1846 (Fig.3). Va extirpar un tumor benigne del coll, patologia de poca complexitat, però que li va servir per comprovar que el procediment permetria al cirurgià operar amb comoditat i al malalt no tenir dolor (veure aquesta entrada del blog de 18/11/21). L’endemà de la primera anestèsia, en el mateix quiròfan del Massachusetts General Hospital, es va fer una intervenció urològica, i el següent dia una amputació, totes amb èxit. L’anestèsia la va administrar un dentista, William T. Morton, que havia extret, el dia anterior de la operació de Warren, un queixal sense dolor fent inhalar èter al seu malalt.

Fotografia de la primera operació amb èter. Es reconeix el Dr. Warren al costat de la taula d'operacions
Fig.3 Fotografia de la primera operació amb èter. Es reconeix el Dr. Warren al costat de la taula d’operacions

Warren havia acceptat, mesos abans, l’oferiment d’un altre dentista, Horace Wells, que utilitzava òxid nitrós per anestesiar els malalts als que havia de treure queixals, de fer una demostració al Dr. Warren. El malalt que havia de ser operat es va negar a deixar-se anestesiar, i Warren va preguntar a classe a quin estudiant li aniria bé que li traguessin un queixal en mal estat sense dolor. Només va acceptar un estudiant. La prova es va fer el 20 de gener de 1845, però va fallar perquè l’estudiant, que va acceptar que l’adormissin, es va queixar de dolor durant l’extracció.

L’ajudant de Warren, el Dr. Bigelow (veure aquesta entrada del blog de 20/10/21), va ser qui va contactar amb Morton i va programar la intervenció amb anestèsia amb èter. Warren era un cirurgià hàbil i expert. Les seves amputacions eren brillants, treia cataractes amb èxit i va ser el primer cirurgià americà que va operar una hèrnia estrangulada. El 1837, va publicar la seva obra més famosa, que ha sigut un clàssic, “Surgical observations on tumors”, i que encara es llegeix avui dia, pel gran nombre de casos que exposa.

Warren va col·leccionar tota la seva vida peces anatòmiques que va cedir a la universitat de Harvard per constituir el Museu Warren (Fig.4). Mor l’any 1856 als 77 anys.

El Dr. Warren circa 1850
Fig.4 El Dr. Warren circa 1850

Referències

W. Bruce Fye. John Collins Warren. Clin. Cardiol., 2001; 24: 93-94.

Francis D. Moore . John Collins Warren and His Act of Conscience. A Brief Narrative of the Trial and Triumph of a Great Surgeon. ANNALS OF SURGERY , 1999; 229 (2): 187-196.

Deixa un comentari