Miquel

Mary J. Safford (1834 – 1891), infermera de l’exercit de la Unió i més tard metge

Durant la guerra civil nord-americana, va destacar un elevat nombre de persones, majoritàriament infermeres, que van exhibir graus molt notables d’entrega als ferits de guerra. Una d’aquestes infermeres fou Mary Safford, coneguda com “l’àngel de Cairo”, per la ciutat de Cairo, situada a l’estat d’Illinois, on s’ajunten els rius Ohio i Mississippi. Ella fou una infermera de l’exèrcit de la Unió (Fig.1).

Mary J. Safford el 1867
Fig.1 Mary J. Safford el 1867

Havia nascut a Vermont, on va viure fins 1861, quan comença la guerra de secessió, en la que s’hi involucra com auxiliar voluntària a Cairo. Allí coneix Mary Ann Bickerdyke, que li ensenya els coneixements bàsics per poder fer d’infermera.

El brigadier general Ulisses S. Grant el 1861
Fig.2 El brigadier general Ulisses S. Grant el 1861

Acompanya l’exèrcit del general Ulysses S. Grant (Fig.2) a la batalla de Shiloh, on assisteix als ferits. Després fa uns mesos d’infermera a l’hospital militar fluvial City of Memphis (Fig.3).

City of Memphis, vaixell militar convertit en hospital durant la guerra de secessió americana
Fig.3 City of Memphis, vaixell militar convertit en hospital durant la guerra de secessió americana

El juliol de 1862, marxa a Europa a descansar i amb l’aspiració d’estudiar medicina a la Gran Bretanya o a Paris. De fet torna als Estats Units sense haver-se inscrit a cap escola de medicina europea, i s’inscriu al New York Medical College i a l’Hospital per dones, graduant-se l’any 1869, quan ja té 35 anys.

Torna a Europa en un viatge de formació de post-grau, en el que fa una estada a l’Hospital General de Viena, a la universitat de Heidelberg, on es relaciona amb la Dra. Isabel Chapin Barrows, la primera oftalmòloga americana (veure aquesta entrada del blog del 13/10/22), i a la universitat de Breslau, on fa una ovariectomia, la primera que efectua una dona al món.

El 1872, ha tornat als Estats Units, on obre una clínica privada de ginecologia a Chicago, la primera dirigida per una dona. Més tard serà nomenada Professora de Medicina a la Boston University School of Medicine, on imparteix classes de Malalties de la dona.

Exerceix a Boston, on es dedica a la població empobrida de la ciutat. Aquell mateix any, 1872, es casa amb James Blake i adopta dues nenes (Fig.4). El 1880, es divorcia.

Mary J. Safford, quan és metge i professora a Boston
Fig.4 Mary J. Safford, quan és metge i professora a Boston

Es jubila als 51 anys degut a molts problemes de salut i morirà amb 56 anys. Passa els últims anys a Florida, a casa del seu germà.

Safford es va involucrar amb el moviment sufragista i es manifestà partidària de l’amor lliure.

Referències

L. P. Brockett, Women’s work in the civil war: a record of heroism, patriotism and patience. https://www.perseus.tufts.edu/hopper/text?doc

Mary Jane Safford. A History of American women. Mary Jane Safford | History of American Women (womenhistoryblog.com)

Deixa un comentari