Domagk era patòleg i bacteriòleg, però obtingué fama com a farmacòleg per demostrar que el Prontosil, nom que es va imposar a un azocolorant al que se li adjuntà un grup sulfonamida, era el primer fàrmac amb activitat antimicrobiana (Fig.1).

Domagk neix en un petit poble alemany, Lagow, que ara pertany a Polònia. El seu pare era mestre d’escola. S’inscriu a la Facultat de Medicina de la universitat de Kiel, però no pot començar la carrera perquè és militaritzat per participar en la 1ª Guerra Mundial. El 1914, és ferit, però no és llicenciat de l’exèrcit, perquè és enviat a hospitals russos on ha de tractar malalts amb còlera fins el 1918 quan, acabada la guerra, pot tornar a la universitat. Es gradua el 1921.

El 1923, ingressa al Departament de Patologia de la Universitat de Greifswald, per treballar en fagocitosi, procés que havia descobert feia poc el rus Metchnikoff, i donar classe d’Anatomia patològica.

El 1927, passa a la Universitat de Munster, cridat per Walter Grose, el seu mentor que l’havia fitxat per la Universitat de Greifswald quatre anys abans. No està content a Munster perquè no el fan professor, per això demana dos anys sabàtics sense sou per treballar amb IG Farben Industrie, per fer el control dels diferents compostos que sintetitza el laboratori.

A Farben ha de provar nous productes derivats de colorants per veure si tenen activitat antimicrobiana. Ehrlich és el primer que ha utilitzat azocolorants. Un d’ells és el blau de metilè que havia mostrat una activitat antimicrobiana en la malaltia de la son.

Farben decideix modificar els azocolorants. Els seus col·laboradors, Miclich i Kaser, proposen a Domagk que examini un colorant amb sulfonamida. Aquest compost demostra un efecte antibacterià sobre cultius bacterians. És l’any 1932 i li posen el nom de Prontosil.

Domagk el prova en ratolins i observa que té un efecte positiu en infeccions, peritonitis, induïda en ratolins (Fig.2). El dona a la seva filla, abans de que s’hagués començat un assaig clínic en humans, ja que tenia una infecció estafilocòccica en un dit, on es temia que caldria una amputació. Domagk, espantat, decideix donar-li una dosi, que va ser espectacular, ja que el dit es cura. És el primer que s’adona que el Prontosil és el primer antibiòtic disponible (Fig.3).

El Dr. Leonard Colebrook era un bacteriòleg anglès que va ser el primer que va assajar el Prontosil en la febre puerperal, complicació greu de les puèrperes causada per un estreptococ. Amb aquest fàrmac, Colebrook aconsegueix una reducció extraordinària de la mortalitat causada per aquesta malaltia.

El 1939, Domagk és proposat pel premi Nobel. Els nazis no permeten que li donin, ja que no volen que cap alemany rebi el premi, però li donen un cop acabada la 2ª Guerra Mundial, amb la derrota dels nazis (Fig.4).

Domagk no tornarà a la universitat. Als 32 anys, el van fer director del departament de Patologia i Bacteriologia del laboratori Farben, on s’hi quedarà durant 32 anys.

Va rebre el doctorat honoris causa de les següents universitats: Bologna, Munster, Córdoba, Buenos Aires, Lima i Giessen.

El 1961, es retira. Presenta una apendicitis. Domagk demana que l’operi un estudiant de medicina, que es nega a fer-ho, i finalment Domagk mor.

Referències

Ronald P. Rubin. Gerhard Domagk (1895-1964) and the Origin of Anti Bacterial Therapy