Un dels miracles més espectacular que manifesta la santedat dels Sants Cosme i Damià (Fig.1), germans bessons que exercien la medicina plegats, per l’antiga Síria, és el trasplantament de la cama a un sagristà d’una església de Roma posada sota l’advocació dels dos sants. El sagristà patia d’un dolor intens en una cama (tromboangiïtis obliterant?) i els sants li van canviar la cama malalta, per una de bona, procedent d’un esclau etíop que acabava de morir (veure aquesta entrada del blog de 31/5/22).

Aquest miracle, el trasplantament d’una cama, és un dels miracles que ha estat objecte de més pintures, especialment per pintors del renaixement. Fra Angelico va ser el primer en pintar-lo (Fig.2) i el van seguir molts altres (veure aquesta entrada del blog de 29/4/22).

Fra Angelico era un monjo dominic del convent de sant Marc de Florència a finals del segle XVI. Aquesta pintura del trasplantament d’una cama està exposada al convent de sant Marc. Probablement aquest miracle és el que justifica que els sants Cosme i Damià siguin els patrons dels metges.

El que poca gent sap és que un altre sant també va fer un canvi de cama. Aquest sant és Sant Hipòlit de Roma, que li va posar una cama nova a un bover que duia una carreta carregada de fustes. El bover va treballar un dia festiu, i segons diu el llibre “La llegenda àuria” del dominic del segle XIII Jaume de Voràgine, Déu el va castigar per incomplir la llei amb la mort de les dues bèsties de càrrega i l’amputació d’una cama. Un càstig molt bèstia per tan poca falta.

Només he trobat una pintura que il·lustri el miracle de sant Hipòlit, feta per Lluís Borrassà i conservada al Museu del Prado (Fig.3).

Sant Hipòlit de Roma forma part dels sants de l’església cristiana primitiva (Fig.4). Neix a Roma el segle II, però es coneixen poques coses de la seva vida, tret que va ser un prevere a l’època en que Ceferí era el bisbe de Roma.

La confiança en l’exactitud de les dades històriques dels sants de la primera etapa del cristianisme és petita. S’atribueixen a Sant Hipòlit molts escrits d’esferes molt diverses. Va morir màrtir al voltant de l’any 236 a l’illa de Sardenya, on havia anat a predicar l’evangeli.

Un dels miracles de Sant Hipòlit és el trasplantament de la cama de Pere el bover, que és una taula del retaule que va pintar Lluís Borrassà per encàrrec del canonge Ferrer Despujol, de la catedral de Barcelona, per la capella dedicada a Sant Hipòlit, que era el patró de llinatge dels Despujol, Sant Llorenç i Sant Tomàs d’Aquino.

El protagonista de la història va enterrar la seva cama amputada en una església, des d’on demana ajuda a la Verge, que se li apareix en somnis juntament amb el nen Jesús i Sant Hipòlit. El sant, per encàrrec de la Verge, li implanta una cama nova (Fig.3).

Diu Jaume de Voràgine que Pere, el bover, no caminava massa bé amb la cama implantada, i al cap d’un any, n’hi posen una de nova que va funcionar bé. Podríem dir que sant Hipòlit va fer un miracle en dos temps.

El quadre de Borrassà no mostra la cama enterrada per Pere, el bover, ni dona cap indicació de qui era el donant, a diferència del miracle dels Sants Cosme i Damià, on coneixem que el donant era un esclau etíop que acabava de morir.

Lluís Borrassà (1380 – 1424) nascut a Girona i resident a Barcelona, tenia un dels tallers més prestigiats de la ciutat. Rebia molts encàrrecs, per això havia de demanar la col·laboració d’altres pintors per acabar-los.

Tenia un estil gòtic internacional, que és una pintura narrativa que incorpora detalls de las vida quotidiana i vestits propis de la moda de l’època, d’un colorit molt viu. Les seves pintures religioses tenien molt d’èxit i eren generalment encàrrecs de convents, que eren el seu principal client.

Referències

Santiago de la Vorágine. La leyenda áurea. Alianza editorial, Madrid,