Com si hagués estat predestinat per a la seva futura dedicació professional, Marià de Vilar neix a la comarca d’Osona, el dia 16 d’octubre del 1846, casualment el mateix dia que el dentista William Morton feia la primera demostració pública de l’anestèsia amb èter sulfúric a l’Hospital General de Massachussets, a Boston. El 1923, ara fa cent anys, Vilar mor al seu domicili de Barcelona als 77 anys.

La junta de govern del Col·legi de Metges de Barcelona li ha dedicat l’any 2023, amb motiu del centenari de la seva mort, amb l’encàrrec de que la celebració de l’any del Dr. Vilar inclogui un homenatge als que han desenvolupat l’especialitat de l’Anestesiologia a Catalunya.

El nomenament del Dr. Carles Hervàs, màxim coneixedor de la història de l’anestèsia a Catalunya, com a comissionat de l’any del Dr. Vilar, garanteix que es farà un conjunt d’activitats que permetran conèixer qui era i com va treballar el Dr. Vilar i tots els que el succeïren en l’etapa de consolidació de l’especialitat.

El 1869, Marià de Vilar inicia els estudis de medicina a la facultat de Barcelona. És company de curs de quatre estudiants que seran destacades figures de la medicina catalana: Salvador Cardenal, Josep Antoni Barraquer Roviralta, Joan Viura Carreras i Manuel Riba Bassols. Vilar i els seus quatre companys funden una societat que anomenen “El Laboratorio”, per poder dur a terme les pràctiques experimentals que la facultat no els hi facilitava. L’any 1878, aquest grup, al qual s’hi sumen alguns professors del claustre, es fusiona amb una altra entitat, l’Acadèmia de Ciències Mèdiques, que dona lloc a l’Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques de Catalunya, institució que perdura fins a l’actualitat.

Marià de Vilar es llicencia el 1881 i entra a treballar a l’Hospital del Sagrat Cor de Barcelona com a ajudant del cap de cirurgia, el seu company Salvador Cardenal, amb qui col·labora en les primeres ovariotomies i laparotomies que es duen a terme en aquell centre hospitalari.

Cardenal, introductor de la cirurgia antisèptica a Catalunya, considera que la seguretat en l’administració de l’anestèsia és una condició imprescindible per poder avançar en la tècnica quirúrgica. També, està convençut que aquesta seguretat només s’obtindrà si la persona encarregada d’aquest menester és sempre la mateixa. Per aquesta raó, en totes les seves intervencions encarrega a Marià de Vilar la tasca de metge ‘anestesiador’ (Fig.2), denominació que Vilar utilitza quan s’inscriu al Col·legi de Metges de Barcelona. Molts anys abans que l’anestesiologia fos reconeguda com a una especialitat mèdica, Vilar es converteix en un pioner d’aquesta moderna disciplina.

L’any 1888, quan Salvador Cardenal inaugura la seva clínica privada al Passatge Mercader de Barcelona, nº 13-15 (Fig.3), Vilar s’incorpora al quadre facultatiu des del primer moment, juntament amb els seus col·legues Girona Trius i Cardenal Navarro. Sense deixar mai del tot la pràctica de la cirurgia, el seu paper principal continua sent el de metge encarregat de les anestèsies.

Marià de Vilar deixa poca obra escrita, però en un escrit de l’any 1896 -amb una experiència de divuit anys administrant anestèsics- afirma que ha practicat personalment 1477 anestèsies sense cap mort i només ha tingut 16 accidents greus. Es declara partidari del cloroform enfront de l’èter i recomana, com a condicions per practicar correctament l’acte anestèsic, l’estudi previ del pacient, la bona qualitat de l’agent utilitzat i unes característiques determinades: conèixer les normes del procediment, haver presenciat moltes anestèsies i estar dotat de la capacitat de mantenir la seva atenció al llarg de tot l’acte quirúrgic.

Tot i la importància del seu paper, la figura de Marià de Vilar de Fontcuberta resta com la d’un col·laborador fidel i eficaç de Salvador Cardenal, amb un protagonisme que queda enfosquit per la lluentor del seu mestre i company.

Referència

C. Hervàs Puyal. Marià de Vilar de Fontcuberta. Galeria de metges catalans. Metges Catalans (galeriametges.cat)