John Simon és un nom que s’ha de pronunciar a la francesa perquè era un cognom francès, que provenia del seu pare, un emigrat hugonot que va arribar a Londres, fugint de la guerra de religió que hi havia a França a primers del segle XIX. Va ser el primer anglès que es va dedicar al mateix temps a la cirurgia i a la salut pública, el primer que es va professionalitzar a Anglaterra en aquesta disciplina, on feu contribucions de gran importància.

A la segona meitat del segle XIX, es produeix l’expansió d’un moviment sanitari que transformarà la salut dels ciutadans de Londres. La salut pública es converteix en un tema de naturalesa política, legislativa i administrativa, i culminarà amb la Llei de Salut Pública de 1875.

Simon ja va néixer a Londres. Va aprendre cirurgia, que és el que el seu pare volia que fes, amb un cirurgià força conegut del St. Thomas Hospital, Joseph Henry Green. El 1838, passa l’examen del Royal College of Surgeons i obté el seu primer contracte laboral com a demostrador anatòmic del King’s College Hospital l’any 1840, feina que manté fins 1847, quan rep el premi Astley Cooper pel treball “Estudi comparatiu de l’anatomia del tiroide”, treball amb moltes il·lustracions, que va utilitzar com a tesi doctoral (Fig.1).

Aquest mateix any 1847, entra com a professor ajudant (lecturer) al St. Thomas Hospital, on donarà classes i farà de cirurgià des de 1853 fins 1876. No era un cirurgià brillant, però era meticulós, i preparava curosament les seves operacions, que sovint havia assajat a la sala d’autòpsies.

El 1848, rep el nomenament d’Officer of Health de Londres, i vocal mèdic de la Junta Central d’Higiene. Londres és la segona ciutat on es nomena un Officer of Health després de Liverpool. El càrrec d’Oficial de Salut Pública comporta tenir autoritat sobre els inspectors municipals que fan les inspeccions habituals de l’estat sanitari de domicilis, tallers, botigues i locals industrials de la ciutat (Fig.2).

Simon pren un conjunt de decisions de caràcter salubrista com: 1) millorar el clavegueram; 2) tancar les indústries pernicioses, 3) eliminar la brossa de la ciutat; 4) arribada d’aigua de boca a les cases; 5) tancar els pous morts; 6) crear un gran cementiri; 7) organitzar un sistema de notificació de tots els morts de la setmana abans de dilluns, fent menció de la causa de mort i de l’adreça postal, per visitar la casa i comprovar que no s’havia mort d’una malaltia infecciosa, i en cas afirmatiu prendre les mesures necessàries. Simon va contribuir de manera activa a la redacció de la Llei d’Higiene de 1875, que regulà la Salut Pública de Gran Bretanya durant els següents 75 anys.

A més de la seva dedicació a la Salut Pública, va seguir operant, i va ocupar càrrecs institucionals, com la presidència del Royal College of Physicians (1878 – 1879) i la presidència de la Royal Society (1879 – 1880).

Referències

José Luís Fresquet. Sir John Simon (1816 – 1904): Cirujano y funcionario municipal. Medicina, Historia y Sociedad.

Christopher Hamlin. Simon, sir John (1816 – 1904). Oxford Dictionary of National Biography (online)