Jaume Pi Figueras va ser un dels gran cirurgians de Barcelona dels anys que segueixen la Guerra Civil, com Piulachs (veure aquesta entrada del blog de 14/11/22) i Broggi (veure aquesta entrada del blog de 28/11/22).

Era fill d’un músic de Pals, Josep Pi i Pascual. Neix el 1900. Es va enamorar del seu poble de petit, i de gran va invertir una quantitat de diners en obres de restauració de la vila i de les muralles, recuperant Pals el seu aire medieval que havia perdut.

Estudia medicina a Barcelona, i es gradua l’any 1923. Durant la carrera, és alumne intern del servei del Dr. Corachan (veure aquesta entrada del blog de 15/06/22) a l’Hospital de la Santa Creu els darreres anys del seu funcionament. El 1924, llegeix la seva tesi doctoral a la universitat de Madrid titulada “Contribución al tratamiento quirúrgico del cáncer de colon derecho” (Fig.1).

Segueix al mateix hospital quan es trasllada al Guinardó. Quan el Dr. Corachan és nomenat Professor lliure de cirurgia de la Universitat Autònoma de Barcelona, Pi Figueras, que és el seu deixeble i col·laborador, és nomenat professor auxiliar de Patologia Quirúrgica (Fig.2).

Quan Corachan s’exilia, Pi Figueras ocupa el seu lloc com a director del servei de Cirurgia del Dr. Corachan, ja que el segon en ordre jeràrquic en el servei del Dr. Corachan era en Josep Trueta, que també s’havia exiliat. També exerceix com a director de l’institut Corachan.

L’activitat del Dr. Pi Figueras, com a cap de servei, és notable. Organitza cursos de perfeccionament quirúrgic, publica molts articles i dona conferències, el que li dona un prestigi indiscutible dins el panorama de la cirurgia catalana. El seu col·laborador principal és el Dr. Jordi Puig-La Calle, que el succeirà com a director del servei després de la seva mort. També són destacats col·laboradors seus Vicens Artigas, Josep Bonnin Bonnin. Josep Jover, Jordi Olsina i Pere Gabarró.

Va ser president de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears (1966-1970), membre de número de la Real Acadèmia de Medicina de Catalunya, premi Virgili de la Societat Catalana de Cirurgia (1973) i creu de Sant Jordi (1984).

Després de la guerra, fou sotmès a un procés de depuració de la seva activitat dutes a terme durant la Guerra Civil, per això el van sancionar a no donar classes a la Universitat.

Acabada la guerra, efectua viatges a l’estranger per establir contactes amb els grans cirurgians europeus i per trencar l’aïllament científic espanyol després de la guerra (Fig.3).

Referències

J. Puig-La Calle. In memoriam, Jaume Pi i Figueras (1900 – 1991).