La confirmació que els microbis són la causa de les malalties infeccioses la suggereix Davaine (Fig.1), abans que ho formulés Pasteur.

Davaine treballava, el 1850, a l’Hôpital de la Charité a Paris, estudiant per indicació del seu mentor Pierre Rayer una afecció fatal de les bèsties de llana, causada pel “Bacillus anthracis“: el carboncle (Fig.2).

Davaine és el primer en veure que la sang d’un animal mort de carboncle és de color negre, i conté una multitud d’elements filiformes immòbils, que també es veuen en els animals inoculats amb sang d’animals que han mort de la malaltia. Aquests elements no es veuen en els malalts que han superat la inoculació. Pensa que son paràsits, però no estableix una relació de causalitat entre la presència de microorganismes i l’aparició de la malaltia. Tampoc aconsegueix aïllar els microorganismes del carboncle. Un alemany, Aloys Pollender, reclama el mèrit d’haver vist aquests bacils l’any 1849, un any abans que Davaine, però no va publicar la seva observació fins 1855, cinc anys més tard que Davaine.

Ocupat en altres temes, deixa la investigació del carboncle (Fig.2), i les seves troballes es publiquen en un treball signat pel seu cap, Pierre Rayer (Fig.3).

El 1861, Pasteur descriu la fermentació i presenta el ferment butíric com bastonets amb un arrodoniment dels extrems. Davaine llegeix l’article, evoca la seva troballa d’onze anys abans i vol recuperar els seus estudis, però no disposa de laboratori propi. I haurà d’esperar fins 1863 per fer-ho.

En estudiar una nova epidèmia de carboncle, sospita que els bastonets que veu deuen ser la causa de la malaltia i de la mort dels animals. També comprova que els bacils es destrueixen amb la calor i amb diverses substàncies químiques, com són el potassi, l’aigua iodada i el dicromat.

Aquests estudis seran utilitzats per Henry Toussaint per elaborar una vacuna anti-carboncle que serà utilitzada per Pasteur en el seu famós experiment de Pouilly-le-fort (veure aquesta entrada del blog de 08/05/22).

Toussaint era un veterinari, professor d’anatomia, fisiologia i zoologia de l’escola de veterinària de Lió (Fig.4). Investigà sobre el còlera de les gallines, la sèpsia i la tuberculosi.

Davaine havia nascut a Saint-Amand-les-Eaux, al nord de França. Estudia el batxillerat a Lille i la carrera de medicina a Paris. Graduat l’any 1837, és alumne primer i ajudant després de Pierre Rayer (1793 – 1867), metge de l’Hôpital Saint-Antoine primer i de l’Hôpital de la Charité després, i degà de la Facultat de Medicina de Paris.

Davaine fou un metge excepcional, malgrat no haver gaudit la fama d’altres. Era un bon clínic amb una clientela de classe social elevada i un investigador molt dotat. Escriu un tractat “Traité des entozoaires”, essent el primer en preconitzar la cerca d’ous de cucs a la femta com a medi diagnòstic de les parasitosis. Descobreix que les ostres, com altres mol·luscs bivalves, tenen un hermafroditisme protàndric, és a dir que el sexe masculí madura abans que el femení.

Havia rebut la Légion d’Honneur (1858), era membre de l’Acadèmie de Médicine (1865), i li van concedir el premi Bréant pel seu treball sobre l’àntrax (1865), però va morir frustrat perquè no va ser elegit per l’Acadèmie des Sciences.

Tingué relacions cordials amb Pasteur, malgrat que Pasteur no li testimonià una gran amistat.

Referències

Michel Mitov. Davaine, a-t-il été doublé par Pasteur? La Recherche | Février 2016 • N°508

Jean Théodoridès, Casimir Davaine (1812–1882): A precursor of Pasteur, a Medical History, , 1966; 10 (2): 155 – 165.

Jean Théodoridès. Un centenaire oublié: Casimir Joseph Davaine (1812-1882). Hist. Sci. Med., 1982; 16 (4): 263-266.