Haureu vist que molts autors anglesos porten, com a títol de crèdit en les publicacions escrites, l’acrònim MRCP darrere el seu nom. Vol dir Member of the Royal College of Physicians, i acredita que han superat l’examen que els autoritza a exercir. En anglès es diu physicians als metges que no operen, ni fan parts, ni fan radiografies ni anàlisis, és a dir els internistes i els de medicina general. Se n’hi diu, com se’ls hi deia a l’edat mitjana, physicians. El col·legi dels cirurgians i el dels obstetres es diuen Royal College of Surgeons (RCS) i Royal College of Obstetricians (RCO), respectivament.

Els Col·legis de metges venen de l’Edat Mitjana, i es mantenen fins ara, perquè tenen prestigi i no es veu la necessitat ni d’eliminar-los, ni d’atomitzar-los com passa a Espanya on els col·legis són provincials.

Aquest any es compleixen cinc-cents anys de la creació del RCP, per mitjà d’una Royal Charter del rei Enric VIII (Fig.1), el 1518, que va ser ratificada pel Parlament britànic el 1523. La llei que va aprovar el Parlament fixa com atribucions fonamentals dels Col·legis l’autorització per exercir de metge (donar la llicència) i ser l’autoritat que ha de jutjar la mala praxi dels metges.

Cap a l’any 1500 no hi havia cap regulació. Es podia exercir la medicina sense els coneixements indispensables. És a partir del segle XVI que es creen els Col·legis per donar autorització per exercir només als que superen un examen de coneixements (Fig.2) i per sancionar els poc qualificats o els que fan actes de mala praxi.

Un grup de metges, liderat per Thomas Linacre (Fig.3), porta la iniciativa de convèncer el rei de que estableixi un Col·legi de Metges amb les funcions que acabem de mencionar, i aquest autoritza el parlament per que faci una llei que detalli funcions i drets dels Col·legis. La llei és aprovada al parlament el 1523. L’obtenció de la llicència per exercir exigia ser graduat per alguna universitat i superar un examen oral de coneixements.

Thomas Linacre (1460 – 1524) va ser un metge i humanista anglès, nascut a Canterbury. Va cursar estudis a la universitat d’Oxford, i als 25 anys va viatjar a Itàlia per perfeccionar-se en el coneixement de les llengües antigues. Va realitzar un profund estudi de la filosofia i medicina dels grecs, sobretot de Galè. En tornar a Anglaterra, va estar encarregat de l’educació del príncep Artús. El 1520, va ser ordenat sacerdot, i des de llavors es va dedicar a la literatura.

Podien ser “fellows” del Col·legi, els que s’havien graduat a les universitats d’Oxford o de Cambridge i eren elegits pels membres entre els membres que es presentaven candidats. Fellow seria una categoria superior a Member. El segle XVIII hi va haver un conflicte perquè molts membres del College of Physicians estaven queixosos de que els graduats en universitats diferents d’Oxford i Cambridge no es poguessin presentar com a fellows. Aquesta queixa no es va superar fins gairebé un segle, quan el 1835 s’accepten fellows no oxbridgians (d’Oxford o de Cambridge).

Des de la seva fundació, els Colleges anglesos, tant de physicians, com de cirurgians i obstetres, s’han ocupat d’altres punts en conflicte, com el de la Salut Pública, creant un dispensari gratuït per pobres el 1698. Es preocupen, tan aviat com el 1627, elaborant un informe sobre els riscos del treball industrial. També, el 1726, denuncien els riscos de beure en excés.

El 1618, publiquen la London Pharmacopeia (Fig.4) i, el 1869, una Nomenclatura de les malalties. El 1945, donen suport a la creació del NHS i el mateix any fan públic un report sobre Tabac i salut.

Dame Margaret Turner-Warwick es va convertir en la primera dona presidenta, escollida el 1989. Va ser una de les principals especialistes en pneumologia del món, i va contribuir molt a les discussions sobre la professionalitat i l’atenció integrada.