La primera angiografia transluminal es va fer als Estats Units el 16 de gener de 1964 en una dona de 82 anys amb dolor a una cama i una úlcera amb infecció persistent en els dits d’un peu. Els cirurgians li havien dit que no hi havia cap més remei que l’amputació de la cama. L’endemà de l’angioplastia, la senyora caminava i va seguir amb bona motilitat dos anys i mig fins que va morir.

Charles Theodore Dotter (Fig.1), l’autor d’aquest miracle, era un metge, un artista, un pilot, un escalador, un home amb afany de viure i amb necessitat de posar en marxa les seves idees. És el pare de la radiologia intervencionista i la seva aportació a aquesta nova disciplina ha estat transcendental.

Va ser el primer en descriure el catèter amb baló i doble llum, les guies de filferro, la guia de filferro acabada en J i fonamentalment l’angioplastia percutània transluminal. Va ser també el primer en administrar directament petites dosis de fibrinolítics, com l’estreptoquinasa, en casos de coàgul intraluminal (Fig.2). Inventà el catèter amb llaç per recuperar cossos estranys intravasculars i desenvolupà teixits adhesius per obtenir una oclusió vascular i l’ablació d’òrgans.

Allò que va motivar inicialment Charles Dotter fou evitar la cirurgia per fer diagnòstics i tractaments, que es podia fer utilitzant catèters. Ho va aconseguir, però va haver d’invertir temps i esforços per convèncer els seus col·legues, cirurgians vasculars, que aquest era el bon camí.

Dotter tenia una personalitat carismàtica i causava un gran impacte quan parlava, i encara més quan presentava una comunicació científica, per això va tenir credibilitat, seguidors i deixebles.

Dotter neix a Boston el 1920. És bon estudiant. També li agrada pujar muntanyes i s’interessa per veure com funcionen els objectes mecànics. Estudia medicina a la Cornell University, on coneixerà a la seva futura esposa, una infermera. Fa l’internat al United States Naval Hospital i la residència al New York Hospital.

Als 30 anys, el contracten com a professor a la Cornell Medical School, després d’haver publicat diversos articles sobre angiocardiografia, i dos anys més tard, és cap del Departament de Radiologia de l’Escola Mèdica de la Universitat d’Oregon. És el cap de departament més jove dels Estats Units. Des del seu lloc de treball. desenvolupa la Radiologia intervencionista, que anirà adquirint cada cop més protagonisme en els hospitals, havent superat les reticències dels cirurgians vasculars que hi havia a l’inici dels anys vuitanta del segle passat, pel temor de que es reduís el seu camp de competència professional.

Dotter, amb el seu procediment d’angioplastia percutània transluminal, representa un pas endavant d’una magnitud extraordinària per tractar les oclusions vasculars, que abans exigien una intervenció quirúrgica, que no sempre era eficaç, i tenia el risc de complicacions. Dotter obtenia millors resultats en menys temps, amb menys risc i amb més eficàcia.

Dotter ha estat l’introductor dels tractaments de dilatació de les artèries coronàries i abans d’això introduí la tècnica d’oclusió aortogràfica per visualitzar les coronaries.

Tota aquesta intensa activitat professional s’ha fet superant diversos problemes de salut. El doctor Dotter ha sobreviscut a dos atacs de limfoma de Hodgkin i a 2 cirurgies a cor obert per estenosi de l’artèria coronària. També va trobar temps per completar el seu objectiu d’escalar els 67 cims de més de 4.250 m. d’alçada als Estats Units continental (Fig.3). Fins i tot va celebrar el resultat favorable de la radioteràpia del mantell quan es va diagnosticar per primer cop de malaltia de Hodgkin el 1970, escalant el Matterhorn (mont Cerví) sense guia.

Charles Dotter va ser honorat amb nombrosos premis i filiacions honoràries, com ara la medalla d’or de l’American College of Radiology, de la Radiological Society of North America, de la Chicago Medical Society i de la Chicago Radiological Society; i l’any 1978, va ser nominat al premi Nobel de medicina pels editors de l’Anuari de les editorials mèdiques.

Referències

M.M. Payne. Charles Theodore Dotter. The father of intervention. Tex Heart Inst J., 2001; 28: 28 – 38.