Glisson és un dels metges britànics més destacats del segle XVII (Fig.1).

Estudia Arts i Medicina al Caius College de Cambridge, d’on va ser professor regi, és a dir nomenat pel rei, de medicina el 1636, càrrec que va exercir fins que va morir 41 anys després. Abans havia superat l’examen del Royal College of Surgeons (1634), que li donava dret a exercir.

Les seves classes a Cambridge eren molt apreciades, tant les d’anatomia comparada com les de dissecció.

Quan s’inicia la guerra civil anglesa, Glisson es retira a Colchester, on exercirà la pràctica privada. Milita en el sector legalista, a favor del rei. Després de l’ocupació de Colchester per les forces parlamentàries, Glisson es desplaça a Londres on participa a les reunions setmanals de la Royal Society.

Glisson s’interessa molt pel raquitisme, i amb alguns col·legues escriu un llibre sobre aquesta malaltia “Tractatus de rachitide sue morbo puelli” (1650) (Fig.2), que apareix l’any següent traduït a l’anglès.

El fetge també va ser motiu del seu interès. En va descriure per primera vegada la seva càpsula, que duu el seu nom, càpsula de Glisson, en el llibre “Anatomia hepatis” (1654) (Fig.3).

Va ser també el primer en mostrar l’arquitectura interna del fetge mitjançant la injecció, en el sistema biliar i en el sistema sanguini, de líquids que després se solidificaran i en eliminar el parènquima, quedaria únicament la vascularitat sanguínia i biliar (Fig.4).

Glisson també descriu per primera vegada l’esfínter que està al final del colèdoc, que es designa amb el nom d’esfínter d’Oddi, en homenatge a Ruggero Oddi que el va descriure el 1887, 230 anys després de que ho fes Glisson.

Referències

Thomas M. van Gulik. Liver anatomy by Francis Glisson. Hepatobiliary Surg Nutr., 2023; 11 (4): 502-503

Peter M. Dunn. Francis Glisson (1597 – 1677) and the discovery of ricketts. Arch Dis Child Fetal Neonatal Ed., 1998: 78: GF154-F155.