James Simpson va ser un metge extraordinari i carismàtic. Va ser protagonista de l’entrada del blog del 15/2/22, per haver estat el primer que va fer un part sense dolor, en anestesiar la partera amb cloroform (Fig.1). L’èxit obtingut el va dur a ser l’obstetre de la reina Victoria d’Anglaterra en el naixement dels seus setè i vuitè fills.

Avui li dediquem aquesta entrada per comentar altres aspectes de la seva biografia, que van contribuir a que fos considerat el millor obstetre del Regne Unit i un personatge molt respectat.

Els èxits li van arribar aviat. En acabar la carrera a l’Edimburgh Medical School, va presentar la tesi doctoral “Mort per inflamació”, que va agradar molt al catedràtic de Patologia, John Thompson, que li va oferir ser ajudant seu per un salari de no massa lliures al mes.

Simpson volia ser cirurgià i havia passat un temps aprenent cirurgia amb el millor cirurgià d’Anglaterra, Robert Liston (veure aquesta entrada del blog de 26/3/21), que també era escocès. Però Thompson li va dir que amb el seu caràcter, obert, simpàtic, disposat a ajudar, tindria més possibilitats de triomfar professionalment si es dedicava a l’obstetrícia. Simpson li fa cas, i dedica els mesos següents a fer una revisió teòrica del que se sabia en el seu temps sobre patologia obstètrica, que va resumir en un text “Malalties de la placenta” que va ser molt apreciat.

Poc després de la publicació d’aquest llibre, queda vacant la càtedra de “parts”, que en anglès es deia de midwifery (llevadora és midwife), de la Universitat d’Edimburg, a la que es presenta Simpson.

Els catedràtics de medicina d’Edimburg eren escollits en aquell temps pel consell municipal, format per 33 persones, que es deixaven influir pel claustre de professors i segurament per altres persones. Simpson va fer una campanya força activa d’autopublicitat per obtenir la plaça, que va guanyar pels pèls, ja que va obtenir 17 vots i el seu competidor 16. Simpson tenia 28 anys (Fig.2).

Simpson va guanyar aviat credibilitat com a catedràtic, ja que va entusiasmar els seus alumnes i va demostrar la seva capacitat d’introduir millores en la pràctica obstètrica, a més de la utilització del cloroform en els parts, per evitar el dolor de la partera.

Simpson, en els primers anys de catedràtic, escriu molts articles en els que presenta: 1) els instruments que ha dissenyat per facilitar el part, com un extractor al buit (vacuum) i un fòrceps, conegut com fòrceps de Simpson, que millora els models preexistents; 2) la identificació que l’alentiment del batec cardíac del fetus és un signe de mal pronòstic i obliga a accelerar el part, 3) un nou sistema de frenar les pèrdues hemàtiques durant el part, que denomina acupressió, que es va abandonar trenta anys després en millorar les sutures i 4) una enèrgica campanya per a que els obstetres es rentessin les mans, com ja havia suggerit Semmelweis a Viena, fet que va aconseguir una notable reducció de la incidència de febre puerperal.

Simpson considera que les infeccions hospitalàries causen una taxa de mortalitat intolerable i tenen la mateixa causa que la febre puerperal, la falta d’higiene. Simpson fa estudis epidemiològics que confirmen les seves idees. Demostra que la mortalitat dels parts hospitalaris és molt superior a la dels parts a domicili. Igual succeeix amb les amputacions. Les morts dels amputats a l’hospital són quatre vegades superiors que en els amputats a casa. Defensa que s’han de reformar els hospitals. Han de ser menys massificats, amb menys gent que hi circuli, amb més separació entre els malalts i sobre tot amb molta més higiene del personal sanitari.

Simpson també es caracteritza pel seu refús a l’homeopatia. Era tan crític envers l’homeopatia que va mobilitzar el Royal College of Physicians i el Royal College of Surgeons per que impedissin als seu membres practicar l’homeopatia. Va escriure un llibre “Homeopathy, its tenets and tendencies”, refutant les idees de Hahnemann, l’inventor de l’homeopatia.

Cal remarcar que Simpson fou dels primers que defensà l’acceptació de les noies a les escoles de medicina (Fig.3). Va convèncer el claustre de professors de medicina d’Edimburg per que s’autoritzés l’assistència de la lluitadora pels drets de les dones, Sophia Jex-Blake (veure aquesta entrada del blog de 12/1/22) a totes les classes on el professor l’acceptés. Això avui pot semblar poc rellevant, però en la seva època ho fou molt.

Simpson està enterrat al cementiri de Warriston (Edimburg). Al voltant de 1.700 col·legues mèdics i personatges públics es van unir a la seva processó fúnebre, i més de 100.000 persones van recórrer la ruta fins al cementiri.

Referències

SM Rab, JAW Wildsmith. So just who was James “Young” Simpson. Br J Anaesth., 1997; 79: 271-272.

PM Dunn. Sir James Young Simpson (1811 – 1870) and obstetric anaesthesia. Arch Dis Child Fetal Neonatal 2002; 86: F207 – F209.

AG. McKenzie. The bicentenary of James Young Simpson (1811–1870), Anaesthesia, 2011; 66 (6): 438-440.