Jules-Emile Péan va ser un brillant cirurgià francès (Fig.1), el nom del qual està associat a unes pinces hemostàtiques, la pinça de Péan, de mides distintes, que encara utilitzen els cirurgians avui dia.

Les contribucions de Péan foren força més nombroses que la simple invenció de les pinces (Fig.2). Va ser el primer en fer una esplenectomia, i també el primer que posà una pròtesi d’espatlla amb èxit.

Péan havia nascut a Marboué, localitat al centre de França, estudia el batxillerat a Chartres i la carrera de medicina a Paris. Des del principi, fa d’assistent a diferents professors dels hospitals de París, com Jean-Nicolas Marjolin de l’Hôpital Beaujon, Charles Denonvilliers a l’Hôpital Saint-Louis i finalment el que va ser el seu mestre, Auguste Nélaton.

Un cop graduat, fa de cirurgià en diversos hospitals de Paris, com el Broca i el Saint-Antoine, fins que, el 1873, el fan cap del servei de cirurgia de l’Hôpital Saint-Louis.

Péan és bon cirurgià, però té un caràcter difícil, que el porta a barallar-se amb molts dels seus col·legues, això explica que mai arribés a professor i que no fos invitat a participar a la Societat Francesa de Cirurgia. El 1887, és elegit membre de l’Académie de Médecine, malgrat les objeccions de molts dels seus companys cirurgians.

Sempre operava vestit de jaqué, rodejat d’una cort d’admiradors (Fig.3). Era ric, superb, orgullós i de mal caràcter.

El 1883, aporta diners per construir un hospital de 50 llits pels pobres a París, potser per fer-se perdonar que només operava malalts rics.

La intervenció de més envergadura de Péan va ser la substitució de l’espatlla esquerra en un malalt, Jules Pédoux, que patia d’una artritis tuberculosa, per una pròtesi metàl·lica (Fig.4).

La pròtesi va funcionar dos anys fins que va haver de ser retirada el 1895 per infecció. Péan va precisar, en el seu article, que s’havia inspirat per dissenyar la pròtesi en el treball de Themistocles Gluck (veure aquesta entrada del blog de 18/03/22). La pròtesi de Gluck era d’ivori, mentre que la de Péan era de vulcanita i platí.

A més de fer la primera esplenectomia, Péan fa la primera extirpació d’un quist d’ovari el 1864, i la primera histerectomia vaginal per carcinoma.

Un dels quadres més coneguts d’Henri Toulouse-Lautrec, el pintor nascut a Albi, és la operació del Dr. Péan (Fig.5). Péan va accedir a la petició de Toulouse-Lautrec per poder pintar-lo en el quiròfan. Péan va acceptar perquè Toulouse-Lautrec era molt amic del seu cosí, el Dr. Gabriel Tapié de Céleyran, que era l’ajudant de Péan.

La pintura mostra que Péan no duia bata, ni mascareta, ni gorra, perquè encara no era norma d’higiene quirúrgica. No sabem qui era l’ajudant, però no sembla que sigui Gabriel Tapié, ni quina intervenció fa Péan.

Referències

Alan J Hawk. Artifacts: The case of Jules Pedoux. Clin Orthop Relat Res., 2016; 474: 302 – 303.

Jeffrey K Aronson, Manoj Ramachandran, The diagnosis of art: Dr Péan’s operation. J R Soc Med. 2008; 101(8): 423–424.

Konstantinos Markatos et al. Jules Péan (1830 – 1898) – A pioneer surgeon: His achievements and his total shoulder arthroplasty. Surgical Innovation, 2019;