Freud va morir amb la convicció que moria d’un carcinoma al paladar, contra el que havia estat lluitant durant 16 anys, sotmès a 34 intervencions quirúrgiques i a diverses aplicacions de radioteràpia (Fig.1). Malgrat haver estat assistit pels millors metges europeus de primers del segle XX, el diagnòstic que s’havia fet ha estat modificat després que es reexaminessin les preparacions histològiques del tumor de Freud conservades a l’Institut Curie de Paris.

Sigmund Freud havia nascut a Freiberg, ciutat de l’imperi austro-hongarès que ara pertany a la República Txeca. La família era d’origen jueu. Quan era molt petit, va desplaçar-se a viure a Leipzig i a Viena.

Volia ser militar, però els jueus no ho tenien fàcil per entrar a l’exèrcit, per això va optar per estudiar medicina a Viena, on es graduà el 1881. L’any següent ingressa a l’Hospital General de Viena com a assistent a la Clínica Psiquiàtrica de Theodor Meynert primer, i després com a docent de neuropatologia, on investiga sobre la cocaïna com anestèsic local. Obté una beca per anar a Paris a fer una estada d’uns mesos a l’Hôpital de la Salpêtrière a la Clínica del Dr. Charcot a Paris.

Des de l’època d’estudiant universitari, fumava uns 20 puros al dia. Mai va poder abandonar l’hàbit. Tenia permanentment raspera i una mucositat que escopia sense inhibicions, conducta que feia fàstic als seus malalts (Fig.2).

Era un treballador infatigable. Començava a visitar a les 8 del matí fins a la 1 del migdia, un malalt cada 55 min. Tots pagaven. A les 3, tornava a visitar fins a les 9 del vespre.

La historia clínica de Freud conté trastorns digestius, segurament per un colon irritable, i una història de prostatisme a partir dels 53 anys. La malaltia important va ser el tumor del paladar que es va descobrir el 1923 com una formació leucoplàstica que li va extirpar amb anestèsia local el Dr. Markus Hajek (1861 – 1941), professor de laringologia de la Universitat de Viena (Fig.3). El diagnòstic histològic va ser de probable càncer, per la qual cosa fou sotmès a radioteràpia pel Dr. Guido Holzknecht, director del laboratori de Rx de l’Hospital General de Viena i a l’aplicació d’agulles de radi.

Un mes després, el metge vienès Felix Deutsch (1884 – 1964) constata una recidiva, o millor dit que havien fet una resecció insuficient.

El reopera el cirurgià Hans Pichler (1877 – 1949), director del departament de Cirurgia maxilo-facial de l’Hospital General de Viena, que li fa un buidament submaxil·lar dret amb lligadura de la caròtide externa amb anestèsia local. La lesió es diagnostica de “Leucoplàsia proliferativa papil·lar”.

Un mes després, el tornen a operar perquè el metge descobreix una lesió infiltrant. En aquesta intervenció, extirpen més teixit i han de col·locar una pròtesi. Els cinc anys següents li fan sessions de radioteràpia antiàlgica. De 1927 a 1932, l’operen diverses vegades per extirpar lesions berrugoses implantades allà on va sorgir la lesió inicial. Els patòlegs de l’Institut Curie de Paris diuen que no és un tumor maligne, sinó una lesió leucoplàsica pre-cancerosa.

Nous professionals fan el control de la malaltia i s’ha de destacar el gran cirurgià maxilo-facial de Berlin, Dr. Schroeder, que li fa una nova pròtesi, molt millor que la que portava.

De 1933 a 1936, té set noves recaigudes, cursades amb dolor persistent que intenten calmar amb radioteràpia. Fins 1939, any en que mor, va seguir fent-se petites cirurgies sobre la zona lesionada, que es va estenent pel sol orbitari (Fig.4).

El diagnòstic de la lesió de Freud s’ha re-avaluat a partir del treball professor Ackerman, patòleg nord-americà, que publica el 1948 un treball titulat “Carcinoma berrugós de la cavitat oral” que resumeix l’estudi de 31 malalts, tots els quals tenien l’hàbit de mastegar tabac.

Un psicoanalista argentí, José Schavelzon, admirador de Freud, estava convençut que les coses s’havien fet malament amb la malaltia terminal de Freud. Va convèncer, mitjançant una aportació de diners, que es re-examinessin les preparacions histològiques del tumor de Freud. Sembla que la majoria de les lesions examinades corresponien a una papil·lomatosi florida, terme que substitueix el de carcinoma berrugós, i només l’última correspon a un carcinoma micro-invasor. Potser si Freud, a l’inici, hagués estat sotmès a una resecció més radical del maxil·lar, s’hauria extirpat completament la lesió, tractament que no es va fer per la manca d’experiència en aquesta lesió dels metges que varen visitar Freud.

Segurament té raó el psicoanalista argentí. En Freud va patir moltíssim durant els darrers anys de la vida, degut a una actuació mèdica deficient. Se’l va diagnosticar de càncer quan no el tenia i es va fer un tractament insuficient, resecció massa econòmica, que va determinar que no poguessin fer net amb la lesió.

Referències

Milton Rizzi. Biografia médica de Sigmund Freud. Rev Med Urug., 2014; 30 (3): 193 – 207.

Jose G. Gallegos-Hernandez. Aspectos históricos del cáncer de cabeza y cuello. Celebridades y conciencia de enfermedad. Gac. Mexicana Oncol., 2021; 20 (3): 94 – 100.