La lluita per introduir reformes socials que afavorissin que les dones puguin adquirir la mateixa formació que els homes, eliminant les circumstàncies que donen rols diferents als homes i a les dones en la societat, fou una constant en la vida d’Ann Preston.

La seva infantesa estigué marcada per ser la filla gran de set germans d’una família quàquera, pagesos de Pennsylvania. La malaltia de la mare va determinar que, des de ben petita, Ann hagués d’ocupar-se de la casa i dels seus germans.

Ann comprova com de restringida arriba a ser la vida de les dones a la seva comunitat. Quan els seus germans han crescut, ella comença a tenir temps per ocupar-se d’ella mateixa, anar a l’escola, participar en moviments socials i donar classes en una escola local. S’interessa per la medicina, i accepta l’oferiment d’un metge quàquer local, Nathaniel R. Moseley, d’ensenyar-li medicina pràctica.

Ann Preston té gairebé 40 anys i no aconsegueix que cap escola de medicina accepti la seva inscripció. Quan es funda a Pennsylvania l’escola de medicina quàquera per dones (Fig.2), el 1850, Ann Preston s’hi matricula i pot graduar-se el 1852, juntament amb altres set noies. L’escola ha estat impulsada per un grup d’empresaris quàquers progressistes.

Preston exerceix privadament com a metge, fins que torna a l’escola de Medicina per dones, que li ha ofert una plaça de professora d’Higiene i Fisiologia.

Entre 1861 i 1862, comença la guerra civil americana que fa que es tanqui l’escola de medicina per falta de diners. Ann està malalta. Està de baixa durant diversos mesos, tres dels quals els passa hospitalitzada. Quan es recupera, torna a buscar fons entre els quàquers per fundar el primer hospital per dones, on es puguin fer pràctiques les estudiants de medicina i d’infermeria, i fer assistència en dones amb malalties pròpies del seu sexe i malalties dels nens.

Els quàquers van tenir un paper protagonista en facilitar l’entrada de les dones als estudis de medicina i a l’exercici professional als Estats Units. Una de les pioneres va ser Ann Preston.

La seva iniciativa de construir un hospital és la resposta a la decisió de la Societat Mèdica de Filadelfia, el 1856, d’oposar-se a que les dones facin pràctiques de medicina en el seu hospital. Preston decideix fundar un hospital per dones (Fig.3).

El 1862, l’Escola torna a obrir les seves portes, amb el nom canviat pel de Universitat Mèdica Femenina, allotjada en una de les ales de l’Hospital. Ann Preston és la segona degana de la facultat, i impulsa, des del seu càrrec, iniciatives que garanteixin una formació mèdica de qualitat per les dones, sense diferències amb la que reben els nois que estudien medicina.

L’escola de Medicina de la que Preston és degana, és la primera que atorga títol oficial de llicenciat de medicina en tots els Estats Units. Quan Preston mor, s’havien graduat 130 dones. El 1970, l’Escola de Medicina s’havia convertit en el Medical College of Pennsylvania, i acceptava nois entre els seus alumnes.

Referències

Marco Villanueva Meyer. La Dra. Ann Preston. Galenus revista,

Jose Luis Fresquet. Ann Preston (1813 – 1872). Historiadelamedicina.org