Evarts Ambrose Graham va ser un excel·lent cirurgià nord-americà que va fer la primera extirpació d’un pulmó per càncer de pulmó i va crear el primer servei hospitalari de cirurgia toràcica (Fig.1). És considerat com un dels tres genis de la cirurgia nord-americana, amb Halsted i Cushing.

Havia nascut a Chicago el 1883, fill d’un cirurgià. Estudia medicina al Rush Presbyterian Medical College, on es gradua el 1907. Fa la residència en cirurgia al Presbyterian Hospital de Chicago.

El 1917, s’allista a l’exèrcit per combatre en la Primera Guerra Mundial, amb el grau de capità. El 1919, es reintegra a la seva ocupació professional com a cirurgià.

És contractat per la Universitat de Washington com a professor de cirurgia i passa uns anys estudiant com tractar l’empiema, que es va manifestar com una complicació greu de molts pacients amb la grip espanyola del 1918. L’epidèmia comença quan ell és metge militar. Recomana no efectuar drenatge de l’empiema com a maniobra terapèutica inicial, sinó tractar primer la pneumònia.

El 1919, ja és cap de cirurgia de l’Hospital Barnes, que és el centre educatiu de l’Escola de Cirurgia de la Washington University.

El 1924, desenvolupa una tècnica per fer colecistografia, que millora molt la capacitat de reconèixer la colelitiasi.

El 1933, efectua la primera pneumectomia per un càncer pulmonar. El malalt és un metge ginecòleg de 48 anys, fumador, el Dr. James L. Gilmore, que és coneixedor de que la seva és la primera extirpació d’un càncer de pulmó (Fig.2). Ha de reparar les conseqüències de l’extirpació d’un pulmó amb la resecció de diverses costelles.

El Dr. Gilmore va sobreviure 30 anys a la cirurgia, però els següents 19 malalts que va operar per càncer de pulmó van morir. El Dr. Graham no va llençar la tovallola, sinó que va analitzar molt meticulosament les causes d’aquesta mortalitat, que es va corregir amb una millor selecció dels malalts amb indicació quirúrgica i una millora de la tècnica quirúrgica o de l’anestèsia. Amb els canvis que efectua, redueix la taxa de mortalitat al 30 %.

Graham comença a estudiar a gran escala a partir de 1950 els efectes carcinogènics de fumar cigarretes, amb el Dr. Ernst Wynder, demostrant que el 96,5 % dels malalts amb càncer de pulmó vistos en els anys cinquanta del segle passat eren grans fumadors o fumadors moderats.

Graham deixa de fumar el 1951, arran de les seves investigacions (Fig.3). No obstant, el 1957 es descobreix que té un càncer de pulmó, inoperable, que li causarà la mort per les metàstasis al cervell i als ossos.

Els estudis epidemiològics de Graham s’acompanyen d’una campanya molt activa per deixar l’hàbit de fumar, que aconsegueix una disminució del nombre de fumadors del 50% al 14%.

Graham és, a més d’un bon cirurgià, un bon investigador pel que fou nomenat al premi Nobel de medicina. Fou un bon defensor dels contractes en exclusiva dels cirurgians d’un hospital, i han d’estar a dedicació completa en el departament que els hagi contractat.

Fou l’editor del Year book of surgery, dels Annals of Surgery i del Journal of Thoracic Surgery, i també fou l’organitzador de l’American Board of Surgery, és a dir del programa de formació pels aspirants a cirurgià (Fig.4).

Fou nomenat doctor honoris causa per cinc universitats. El 1942, rep la medalla Lister per les seves contribucions a la cirurgia.

Referències

E. Pal, T. Kumar. Evarts Ambrose Graham and the firs successful pneumectomy: a brief account. Indian J Surg, 2017; 78 (5): 480 – 481.

FC Aboud, AC Verghese. Evarts Ambrose Graham, empyema, and the dawn of clinical understanding of negative intrapleural pressure. CID, 2002; 34 (1): 199 – 203. .