A la càtedra de Patologia i Clínica Mèdica del professor Joan Gibert Queraltó (Fig.1) van créixer dos grups de treball molt potents, que van tenir una evolució pròpia fora de la càtedra, l’Escola de Cardiologia i la Unitat d’Hepatologia. Les dues van adquirir un gran prestigi local i una notable projecció internacional.

Quan jo era estudiant de medicina, la opinió més generalitzada entre l’alumnat era que el professor Pedro Pons era el millor dels tres catedràtics de Patologia Mèdica. Molts estudiants aspiraven a ser interns de la càtedra de Pedro Pons, però jo vaig escollir ser-ne de la càtedra de Gibert. Penso que va ser un dels millors encerts de la meva vida.

El Dr. Gibert era un home amable, educat, respectuós, que deixava llibertat d’acció i d’opinió als seus col·laboradors. Els quatre metges que l’any 1969 van fundar la Unitat d’Hepatologia ens havíem conegut a la Clínica Mèdica C on hi havíem entrat d’alumnes interns. Érem en Joan Rodés, en Josep Terés, en Josep Mª Bordas i jo. Faltaven encara tres anys perquè es posés en marxa la reforma hospitalària de l’any 1972 que va pilotar el Dr. Miguel Ángel Asenjo, que només tenia 32 anys, però ja havia acumulat una notable experiència de com organitzar un hospital amb el seu mentor, el Dr. Carles Soler Durall.

El 1971, vam passar de la Unitat d’Hepatologia, que havíem tret del no res i no tenia cap reconeixement administratiu, a servei d’Hepatologia. El grup es va crear sota el liderat d’en Joan Rodés, que era professor adjunt de la càtedra (Fig.2).

La fundació de la Unitat va ser un acte solemne a la catalana. En un sopar de fraternitat a casa del pare d’en Joan Rodés, a Montferri, un poblet de la comarca de l’Alt Camp (Fig.3). En el sopar hi eren els quatre iniciadors, amb quatre metges que havien acabat la carrera aquell any: Vicente Arroyo, José Mª Sánchez Tapias, Benet Nomdedeu i Miquel Àngel Gasull. Els dos últims van optar per una altra especialitat i els dos primers es van integrar a la Unitat d’Hepatologia. El nom que ens vam imposar no pretenia demostrar originalitat, ja que simplement vàrem traduir el nom del servei del Dr. Roger Williams a Londres, a qui nosaltres admiràvem molt.

El nom d’Unitat permetia incorporar al grup persones que tenien una altra vinculació administrativa, com la Dra. Conxita Bru, que era radiòloga, el Dr. Josep Visa que era cirurgià (veure aquesta entrada del blog de 13/7/21), Wladimir Jiménez, que era bioquímic i el Dr. Josep Costa que era microbiòleg.

No cobràvem de l’hospital, però ens agradava anar-hi cada matí per aprendre i poder començar a fer recerca clínica, a l’inici domèstica, i encara no exportable. En aquells anys encara persistia la idea que els metges amb aspiracions de tenir vida acadèmica (universitat) i científica (recerca) havien d’anar els matins a l’hospital, on no es cobrava, i a la tarda a la consulta privada per guanyar-se la vida.

Afortunadament el Clínic es va organitzar, el 1972, com un centre amb metges contractats i una estructura jeràrquica gràcies a la mencionada reforma. Aquell any es va crear el servei d’Hepatologia i tots els seus membres van marxar a l’estranger o estaven a punt de fer-ho. Els Rodés, Terés, Bordas i jo, vam ser els primers i anàrem a Paris al servei del professor Caroli, a l’Hospital Saint-Antoine, en Terés va anar al servei de JP Benhamou a l’Hospital Beaujon, també a Paris. El Vicente Arroyo i el Chema Sánchez Tapias a Londres, al King’s College Hospital i al Royal Free Hospital, respectivament.

L’organització interna del servei va permetre una gran expansió individual i col·lectiva. Al cap de poc temps, disposava d’una unitat de cures intensives, la primera que va haver-hi al Clínic, un laboratori de recerca, un laboratori d’Hemodinàmica, un gabinet d’endoscòpia, un petit laboratori d’Anatomia patològica i una biblioteca ben assortida de revistes, sovint consultada per metges d’altres serveis.

Al servei hi havia objectius individuals, de cadascun de nosaltres, i un objectiu comú prioritari: fer un servei de primera classe, productiu, eficaç i estimulant. Prova de l’entrega de tots a l’objectiu comú va ser que, durant anys, vàrem anar tots els dissabtes, que no era dia laborable, a tancar històries clíniques amb la finalitat de revisar com fèiem la feina i homogeneïtzar criteris.

Avui dia estem jubilats els metges de la primera generació d’hepatòlegs del Clinic, i també els de la segona, els Drs. Bosch, Mas, Caballeria, Rimola, Parés i Navasa. Alguns dels veterans van marxar a altres hospitals, com Juan González Abraldés al Canadà, Albert Sánchez-Fueyo a Londres i Àngels Escorsell a l’Hospital de Sant Pau com a cap del servei de Gastroenterologia. El servei, comandat actualment per Ramon Bataller, i integrat pels Drs. Jordi Bruix, Xavi Forns, Juan Carlos Garcia Pagán, Javi Fernández, Gonzalo Crespo, Pere Ginés, Jordi Colmenero, Carlota Londoño, Zoe Mariño, Sabina Lens, Virginia Hernández, Maria Reig, Alex Forner, Enric Reverter i Elisa Pose, està format majoritàriament per antics residents del servei, per tant amb l’ADN de la Unitat d’Hepatologia original.

Referències

Bruguera Cortada M. La Unidad de Hepatología del Hospital Clínic de Barcelona. Historia de una aventura. Barcelona: Col·legi Oficial de Metges de Barcelona, 2003.77.668

Antoni Obrador. La història d’una aventura exemplar: La Unitat d’Hepatologia del Clínic de Barcelona, de Miquel Bruguera i Cortada . Medicina Balear. 2003; 18 (2):

M. Munar Ques. Datos complementarios para la historia de la Unidad de Hepatología del Hospital Clínic de Barcelona. Gastroenterol Hepatol., 2004; 27 (8): 499.