Les vinculacions entre la medicina argentina i la catalana no son insòlites. N’hi van haver en el temps de la colònia i n’hi han hagut aquests darrers 50 anys, en que molts metges argentins s’han format en l’especialitat que exerceixen a Barcelona, molt especialment en Hepatologia. Noms destacats de metges hepatòlegs argentins que van passar per l’Hospital Clínic son els de Rubén Terg, Fernando Bessone, José H. Vilar, Daniel Berbara, José Curciarello.

En l’època colonial, un dels metges argentins més destacats fou Cosme Mariano Argerich (Fig.1), nascut a Buenos Aires el 1758, fill de Francesc Argerich Batallas, un metge català que arriba a l’Argentina el 1752 i fixa la seva residència a Buenos Aires (veure aquesta entrada del blog de 30/11/21).

Francesc Argerich havia nascut a Sisteró, un poblet de la comarca de la Segarra. Estudia cirurgia al Reial Col·legi de Cirurgia de Cadis, per ser metge de l’Armada. Arribat a l’Argentina, és autoritzat a quedar-se a Buenos Aires, on el fan cirurgià major del Presidi, que és el fortí adjacent a la ciutat on resideixen els militars amb la funció de defensa dels enemics que arribin per mar i d’atendre els militars espanyols ferits o malalts. També visita pacients als dos hospitals de la ciutat, el d’homes i el de dones, que eren regits per jesuïtes i betlemites, respectivament.

En la seva condició de cirurgià militar, Francesc Argerich participa en una campanya a l’Alt Perú que organitza el virrei Vértiz per lluitar contra el líder indígena Túpac Amaru, que s’havia revoltat contra els espanyols (veure aquesta entrada del blog de 4/5/22).

Casat amb una jove portenya, tingué 17 fills, un dels quals Cosme Mariano, el primogènit, serà el metge argentí més important a començaments del segle XIX.

Cosme és enviat pel seu pare a estudiar medicina a la Universitat de Cervera, l’única operativa en aquells anys a Catalunya. El 1783, obté el títol de metge i s’instal·la a Barcelona, on es casa amb una noia catalana, amb qui té un fill nascut a Barcelona, Francesc Cosme Argerich Martí, que serà un dels primers que fa la carrera de medicina a Buenos Aires.

Cosme Mariano torna a Buenos Aires el 1784, i es converteix en el Primer Examinador del Protomedicat a partir de 1803, i dona classe en l’Escola de Medicina. Participa en les batalles contra els anglesos, que envaïren el Riu de la Plata els anys 1806 i 1807.

El 1810, Argerich i altres metges formats a Espanya, participen al Cabildo Abierto del 22 de maig de 1810, on manifesten gran entusiasme amb les idees de l’emancipació de l’Argentina de la Corona espanyola. Cosme Argerich va estar com a metge de Exèrcit del Nord sota les ordres del General Manuel Belgrano els anys 1812 i 1813.

Degut als moviments revolucionaris d’independència, l’activitat de l’Escola de Medicina s’interromp el 1813, quan es crea a proposta de Cosme Argerich, l’Instituto Médico Militar en substitució de l’Escola de Medicina del Protomedicat que estava destinada a formar metges, especialment cirurgians, per als exèrcits independentistes argentins. A Cosme li assignen l’ensenyament de la Clínica Mèdica de l’Institut Medico Militar, del que serà més endavant el director.

Els primers directors de l’Instituto Médico Militar tenen una estàtua a la plaça Houssay, davant la Facultat de Medicina de Buenos Aires (Fig.2). El nom de Cosme Argerich està present a la ciutat de Buenos Aires, per l’estàtua i per l’hospital que porta el seu nom, un dels millors hospitals generals de la ciutat (Fig.3).

També com a reconeixement als mèrits del Dr. Cosme Argerich, el servei postal de l’Argentina li dedicà un segell (Fig.4).

Referències

Cosme Argerich y el inicio de la medicina patria. ALMA, Cultura y medicina.

Mariano Oropeza. Cosme Argerich. Primer sanitarista y maestro de Medicina. Serargentino.com