De les persones que es diuen Miquel, només una mínima proporció celebren el seu patronímic el dia de Sant Miquel dels Sants. De fet, la major part de Miquels celebren (o celebraven) el seu sant el 29 de setembre, que és la festivitat de Sant Miquel Arcàngel. Sant Miquel dels Sants se celebra el dia 5 de juliol, i és festa major a Vic, ciutat on va néixer en Miquel Argemir el dia 29 de setembre de 1591. Uns anys després, el nom de Miquel dels Sants li van posar al convent dels trinitaris on va ingressar perquè volia ser frare (Fig.1).

Els que ens diem Miquel dels Sants som de Vic o tenim arrels familiars en aquesta ciutat.

Sant Miquel dels Sants era de família benestant, fill d’Enric Argemir, conseller de la ciutat de Vic. Va sentir la vocació sacerdotal de ben petit. Als dotze anys, ingressa al Convent dels Trinitaris Calçats, a Barcelona, però allí troba la vida excessivament tova per al seu caràcter rigorista, i quan un frare, de pas per la casa, li parla de la reforma que s’inicia, sol·licita i obté llicència per a rebre l’hàbit de la branca dels Trinitaris Descalços. Ho fa a Pamplona.

Un cop frare, és enviat a diferents llocs d’Espanya a fundar convents de l’orde, com a Baeza i a Valladolid, ciutat aquesta on va morir quan només tenia 33 anys, essent el superior del Convent dels Trinitaris d’aquella ciutat.

Fa pocs dies vaig estar a Vic per complir un desig que arrossegava de feia temps, que era visitar la casa nadiua del sant (Fig.2). El motiu era, sobre tot, veure els retaulons pintats que s’hi conserven.

Els retaulons pintats o exvots pintats són ofrenes que els devots fan a la verge o a un sant en agraïment per haver atès la petició d’ajuda en motiu d’una situació apurada, generalment amb risc vital, per la que no tenien recursos per sortir – se’n (una malaltia, habitualment). Es podria considerar que tots aquests casos d’exvots eren considerats com el testimoni d’un miracle pels que feien l’ofrena, i per aquest motiu en alguna regió se n’hi diu, dels exvots, “miraclets”.

Els exvots són propis de l’àrea mediterrània en països de tradició catòlica. Apareixen el segle XVI i deixen de fer-se’n entrat el segle XX. Es trobaven, en el passat, en ermites i esglésies de poble, i es consideraven una forma de religiositat popular a la que no es donava cap valor cultural ni artístic. Molts van ser destruïts durant la guerra, altres s’han fet malbé i probablement molts han estat robats i formen part de col·leccions particulars.

Els retaulons ens mostren, amb el seu estil “naïf”, aspectes d’èpoques anteriors en quant a indumentària, mobiliari, i costums que els fan molt atractius. Es composen de tres parts (Fig.3): la part divina, una verge o un sant, a qui es dirigeix la petició d’ajuda; un text, que no existeix en molts exvots, que detalla el fet i el nom de la persona que va fer la petició d’ajuda, i la part on s’explica la història que justifica l’exvot.

Qui estigui interessat en veure’n, pot anar al Museu Etnogràfic de Barcelona o al Museu Etnogràfic de Ripoll, on s’hi troba una col·lecció notable.

A Vic s’exposen, a la casa nadiua de Sant Miquel dels Sants, 16 exvots que tenen a Sant Miquel a la part divina (Fig.3). La majoria corresponen al patró més comú en els exvots, que és el que es denomina exvot d’orant. Es veu un malalt al llit i un familiar, la dona generalment, resant i fent la petició a la verge o al sant que està a la part divina rodejat d’una aura, com un núvol (Fig.4).

Un dels exvots de la casa de Sant Miquel dels Sants mostra un malalt al llit, amb la boca oberta on el metge hi introdueix els dits, que tenia una lesió que es devia interpretar com un càncer (“cranc”) de llengua, com indica el text (Fig.5).

Alguns exvots no demanen curació d’una malaltia, sinó protecció en una etapa de risc pel ciutadà, com el de la Fig.6, que ha estat militaritzat. El retauló ens permet veure les característiques de l’uniforme militar de l’època i l’escut d’armes del militar.

La identificació dels sants, quan l’exvot no inclou un text, és sovint difícil. Només es pot identificar pels atributs del sant, que són les característiques pròpies de cada categoria de sant, com ara la seva indumentària, els objectes que duu o els animals de companyia. En la Fig.7, es veu a sant Miquel amb tres atributs: l’hàbit que ens indica que és trinitari, orde de la Santíssima trinitat; el calze, que indica que era sacerdot, i el lliri, que indica virginitat.