Giacomo Puccini va ser un músic excepcional i les seves òperes són escoltades amb interès per gran nombre de persones enamorades de la seva obra. Puccini va ser un fumador compulsiu, de qui es deia que només estava sense fumar quan dormia (Fig.1). Va començar a fumar d’adolescent i va fumar ininterrompudament fins que va morir als 66 anys d’un càncer de laringe, causat versemblantment per l’hàbit tabàquic (Fig.2).

El que va ser força incomprensible, essent Puccini un home ric i amb recursos, és que es trigués tant en fer el diagnòstic. Vivia en una mansió pròxima a Lucca, la ciutat on va néixer, i tenia sempre l’últim model d’automòbil.

A finals de 1923, comença a queixar-se de mal de coll i dolor a l’empassar. Li diuen que té una inflamació reumàtica de la gola i li prescriuen diferents remeis que no tenen cap efecte i fins i tot una cura termal. L’odinofàgia persisteix, i apareix tos i un engruiximent del coll que li dificulta cordar-se la camisa.

Després de mesos de dolor, el visita, el 2 de novembre de 1924, un dels otorrinolaringòlegs més destacats d’Itàlia, el Dr. Torregiani de Florència, que li examina el coll, li fa una biòpsia i li diagnostica un càncer extrínsec de laringe que ha envaït els teixits pròxims. Un altre especialista de prestigi de Nàpols, el Dr. Gradenigo, màxima autoritat italiana en ORL (Fig.3), confirma el diagnòstic i suggereix que l’engruiximent del coll és degut a adenopaties metastàtiques.

Els dos especialistes consideren que no hi ha indicació quirúrgica, per com és d’avançat el tumor, en un malalt de risc, ja que Puccini és un malalt diabètic.

Li recomanen que vagi a Brussel·les a la clínica del Dr. Louis Ledoux que era l’únic centre europeu on s’aplicava radioteràpia als malalts amb càncer de laringe. El professor Ledoux inicia el tractament amb un collar que conté radi, diverses hores al dia, però vista la falta de resposta, dies després li insereix, sota anestèsia local, set agulles amb radi, efectua traqueotomia i col·loca sonda nasogàstrica. El procediment dura tres hores.

Quatre dies després, el 28 de novembre, presenta una hemorràgia cataclísmica per boca i traqueotomia, i finalment mor. Va ser tal l’impacte per al Dr. Ledoux que aquella tarda, distret i de tornada a casa seva, atropella i mata una ciclista.

Referències

Georgios K. Matis et al. Giuseppe Gradenigo: Much more than a syndrome! Historical vignette. Surg Neurol Int. 2012; 3: 122.

José Francisco Gallegos-Hernández. Cáncer de cabeza y cuello. Su impacto en la historia de la humanidad. Gac Med Mex. 2020;156:104-109