L’escola de Medicina d’Edimburg és la més antiga del Regne Unit i es va inspirar en l’Escola de Medicina de la Universitat de Pàdua, hegemònica el segle XVI, i en la de Leiden, la més important d’Europa el segle XVII.

A Leiden havien estudiat metges, com John Munro (1670 – 1740) (Fig.1) i Archibald Pitcairne (1652 – 1713) (Fig.2). Aquest darrer fins i tot s’hi havia quedat, ja que va ser nomenat professor de medicina a Leiden el 1692. Es posa en contacte amb John Munro, que està acabant la carrera, per saber si seria partidari de crear una escola de medicina a Edimburg. Munro coincideix amb Pitcairne en que seria molt convenient i, quan torna a Escòcia, es mou per trobar ajudes pel projecte de crear aquesta escola.

El 1719, torna a Escòcia un altre escocès que ha estudiat a Leiden, Alexander Munro (1697 – 1767) (Fig.3), el fill de John, perquè l’han nomenat catedràtic d’Anatomia del Col·legi de cirurgians, que era la única institució acadèmica que hi havia a Edimburg a principis del segle XVIII.

Un altre metge escocès, format a Leiden, s’uneix als anteriors per tal de dotar Edimburg d’una escola de Medicina. És el botànic Charles Alston, que havia creat un jardí botànic a la ciutat.

Un argument que justificava la iniciativa de crear una escola per formar és la possibilitat de captar joves d’Irlanda, Amèrica i les colònies perquè resideixin a Escòcia durant el curs acadèmic, amb el benefici econòmic que comportaria per la ciutat i alhora evitaria que els joves escocesos que volen ser metges hagin de marxar fora a estudiar.

Creada l’escola, han de disposar d’un hospital per poder ensenyar medicina. El 1729, es crea un hospital petit, la Royal Infirmary d’Edimburg, que aviat queda petit i, el 1741, és substituït per un nou edifici més gran, que té un quiròfan on hi caben 200 alumnes en les grades que rodegen la taula operatòria (Fig.4). El 1880, ha tornat a quedar petit i es reconstrueix novament l’hospital.

L’escola de medicina d’Edimburg ha tingut en tota la seva història un claustre de professors excel·lents, que li donen glòria, com William Cheselden (veure aquesta entrada del blog de 6/4/21), Adam Drummond, Charles Bell (veure aquesta entrada del blog de 31/01/23), James Young Simpson (veure aquesta entrada del blog de 30/03/23), que introdueix l’anestèsia amb cloroform en obstetrícia, William Cullen, Joseph Bell (veure aquesta entrada del blog de 30/03/21), James Syme, Joseph Lister (veure aquesta entrada del blog de 25/6/21), que introdueix la cirurgia antisèptica, entre altres.

Alumnes destacats foren Thomas Addison, Hodgkin, Conan Doyle, el creador de Sherlock Holmes (veure aquesta entrada del blog de 24/10/22), James Lind (veure aquesta entrada del blog de 27/2/21), que va demostrar que l’escorbut era degut a la manca de cítrics en la dieta.

Edimburg també participa en la batalla per l’admissió de dones a les facultats de medicina, amb el conflicte creat el 1869 pel grup de noies dirigit per Sophia Jex-Blake, conegudes com “les set contra Edimburg”, que s’havien matriculat per estudiar medicina a Edimburg i van aconseguir, el 1889, la igualtat entre homes i dones (veure aquesta entrada del blog de 12/1/22).

Referències

AE Buzzi, M Dotta. La dinastia Monro. ALMA Cultura y Medicina, 2016; 2 82):

D Guthrie. The three Alexander Monro and the Edinburgh Medical School. JR Coll Surg Edim. 1956; 2(1): 24-33.

RL Emerson. The founding of the Edinburgh Medical School. J Hist Med allied Sci., 2004; 59 (2): 183 – 218.