La mort de Lord Nelson a la batalla de Trafalgar

L’almirall Horatio Nelson fou un dels militars més destacats de l’armada britànica pel seu valor personal, per la seva capacitat de liderar els seus homes i per la seva habilitat tàctica en combat, que el feu ser guanyador en la majoria de combats navals en els que estigué (Fig.1).

Retrat d'Horatio Nelson per Lemuel Francis Abbott (1799). Museu Nacional Marítim, Greenwich.
Fig.1 Retrat d’Horatio Nelson per Lemuel Francis Abbott (1799). Museu Nacional Marítim, Greenwich.

Va morir a la batalla de Trafalgar per una bala de mosquetó, disparada des d’una distància d’uns 15 metres per un tirador del vaixell Redoutable, de l’armada francesa comandada per l’almirall Villeneuve. En aquesta batalla també va morir, a conseqüència de les ferides rebudes, l’almirall Churruca, la màxima graduació de la flota espanyola que combatia amb la francesa.

La batalla de Trafalgar, guanyada pels anglesos malgrat la pèrdua del seu cap, va desmembrar l’armada napoleònica i va impedir finalment que Napoleó decidís envair Anglaterra, com havia estat el seu objectiu (Fig.2).

Quadre de la batalla de Trafalgar de Juan Vallejo
Fig.2 Quadre de la batalla de Trafalgar, de Juan Vallejo

Era el dilluns 21 d’octubre de 1805, una mica més tard de l’una del migdia, quan sir Thomas Hardy (Fig.3), el capità del HMS Victory, buc ensenya de l’almirall, veu com Nelson ha caigut de genolls a la coberta i seguidament cau de costat.

El capità Sir Thomas Hardy. National Maritime Museum, Greenwich, London
Fig.3 El capità Sir Thomas Hardy. National Maritime Museum, Greenwich, London

Amb el metge del vaixell, el Dr. William Beatty (Fig.4), que també s’acosta a l’almirall, sent dir a Nelson: “Hardy, finalment ho han aconseguit… la meva columna vertebral està travessada”.

El Dr. William Beatty, per Arthur William Devis, ca. 1806. National Maritime Museum, Greenwich, London
Fig.4 El Dr. William Beatty, per Arthur William Devis, ca. 1806. National Maritime Museum, Greenwich, London

Transporten el cos de l’almirall a la cabina del pilot, on Beatty examina la ferida, que no sagna massa. L’almirall està lúcid, pàl·lid, amb pols fi, i dona les recomanacions per avisar la seva esposa. Té les cames flàccides i sense moviment ni sensibilitat. Va morir al cap de tres hores d’agonia.

El metge William Beatty va publica un llibre que descriu la mort de Nelson, amb la seva impressió clínica i la descripció més aviat periodística de la ferida i la mort (Fig.5), del que s’han fet nombroses edicions.

Una de les edicions del llibre escrit sobre la mort de Nelson pel metge que el va acompanyar en les seves hores finals
Fig.5 Una de les edicions del llibre escrit sobre la mort de Nelson pel metge que el va acompanyar en les seves hores finals

L’anàlisi forense que podríem fer a posteriori, amb la informació descriptiva que va fer el Dr. Beatty, ens permet descartar com a causa de mort el pneumotòrax, o l’hemotòrax, i el taponament cardíac, perquè no va tenir ofec. L’aparició del quadre a continuació del dany vertebral i l’aparició de la paraplegia suggereix que Nelson va presentar un xoc neurogènic medul·lar com a conseqüència de l’insult provocat per la bala de mosquetó.

Referència

Wang D. Et al.- Admiral Lord Nelson’s death: known and unknown. A historical review of the anatomy. Spinal cord, 2005; 43: 573-576.

Deixa un comentari