La neurologia es constitueix com especialitat mèdica a la segona meitat del segle XIX. En aquesta època, sorgeixen a Europa un estol d’excel·lents neuròlegs, que descriuen la majoria de les manifestacions clíniques de les malalties neurològiques. A França destaquen Jean-Marie Charcot i Paul Broca, a Alemanya Nikolaus Friedreich i al Regne Unit John Hughlings Jackson, que tenen, cadascun d’ells, deixebles distribuïts per tots els països d’Europa.

William Richard Gowers és un d’aquests mestres de la Neurologia (Fig.1). Neix a Hackney, un poblet al nord de Londres. El seu pare era sabater i mor quan William és un nen. Als 15 anys, entra com aprenent amb un metge rural, Thomas Simpson. Quan té 17 anys, el vicari del poble on Gowers fa d’aprenent el presenta al Dr. William Jenner, que era metge de l’University College hospital i president del Royal College of Physicians. Gowers serà, a partir d’aquesta trobada, assistent de Jenner i secretari. El 1869, obté el títol de batxiller en medicina, i l’any següent és doctor. Aquest mateix any, ingressa a l’Hospital for the paralysed and epileptic a Queen square, que actualment és l’Hospital nacional de Neurologia i Neurocirurgia.

Al cap de quatre anys de fer de meritori, és nomenat metge assistent i treballa amb John Hughlings Jackson (1835 – 1911) a qui sempre es refereix com el seu mestre. Farà tota la seva carrera professional en aquest hospital.

El 1878, inventa el primer procediment per mesurar l’hemoglobinèmia de la sang. El seu mètode es va fer servir durant molts anys. El 1879, és elegit membre del Royal College of Physicians i, el 1887, fellow de la Royal Society (Fig.2). Nomenat el 1887 professor de neurologia de l’University College de Londres, publica el “Manual of Diseases of the Nervous System“ en dos volums, que es converteix en la bíblia de la neurologia.

Gowers aprèn taquigrafia i organitza cursos voluntaris d’aquesta matèria. Funda la societat de metges taquígrafs que, el 1896, tenia 240 membres. Va proposar que la taquigrafia fos una assignatura opcional en l’examen d’accés a la facultat de Medicina, però el General Medical Council no ho va acceptar.

Gowers és un gran observador i les seves conferències es basaven en la seva experiència personal. Era molt bon docent i tenia gran facilitat expositiva, molt conegut per donar conferències en diversos hospitals d’Europa i Estats Units. Això era com un reclam perquè joves metges anessin al Queen square hospital, en adquirir gran prestigi. Té molta obra escrita, basada en gran part en la seva experiència. “Pseudohypertrophic muscular distrophy” està basada en la seva experiència de 200 casos, “Epilepsy and other chronic convulsive diseases, their causes, symptoms and treatment” (1881) es basa en 1.450 casos, “Manual and atlas of medical ophtalmology “ (1879) esdevingué molt popular. Defensa l’ús de l’oftalmoscopi en la clínica neurològica rutinària. Finalment, “Manual of diseases of nervous system” (1886) és el llibre amb el que estudien tots els neuròlegs europeus, en estar traduït a l’alemany, italià i espanyol.

MacDonald Critchley escrigué una biografia canònica de William Gowers (Fig.3).

William Gowers i William Osler (veure aquesta entrada del blog de 13/1/22) van ser molt amics (Fig.4). Es van conèixer per primera vegada el 1878. Osler el va visitar sovint quan anà a Londres, i li va dedicar el seu llibre Sobre la corea i afectes coreiformes el 1894, adreçant-se a si mateix com amic sincer de Gowers. Hi ha dues cartes càlides entre Osler i Gowers als Arxius de la Biblioteca Osler, que destaquen la seva forta amistat. El fill de Gowers, Ernest, va escriure una carta a Osler després de la mort del seu pare on hi diu, en relació amb l’amistat entre William Osler i William Gowers, que Osler havia estat un bon amic per ell durant tot aquell temps. Osler va escriure i editar la primera edició del seu llibre de text des de 1890 fins a principis de 1892, i va ser influenciat pel “Manual de Malalties del Sistema Nerviós” de Gowers.

Referències

CJ Boes. Gowers and Osler: good friends ‘all through’. J R Coll Physicians Edimb. 2016; 46: 55–64.

Henry R. Addison, et al. “Gowers, Sir William Richard”. Who’s Who. 1907; 59: 711.

Kenneth L. Tyler. William Richard Gowers (1845-1915). J. Neurol., 2003; 250 (8): 1012-1013