Heimlich (Fig.1) va ser un metge que va inventar una maniobra per alliberar una obstrucció aguda traqueal que, encara que us sorprengui, és una complicació molt més freqüent del que podríem pensar. De fet, es considera la tercera causa de mort no natural. L’any 2017, unes 2.300 persones van morir ofegades perquè algun objecte, tros de menjar o una joguina, havia quedat encaixat a les vies respiratòries.

Heimlich era un tipus imaginatiu, brillant, que se sentia obligat, quan es trobava amb un problema nou que no sabia com resoldre, a dedicar-li temps pensant en alguna possible solució. Aquesta actitud el va dur a resoldre diferents problemes que encara no tenien solució.

Heimlich va néixer a Wilmington, un poble de l’àrea metropolitana de Filadèlfia. Estudia medicina a la Cornell University, es gradua l’any 1943 i s’especialitza en cirurgia toràcica.

A la Segona Guerra Mundial, en la que estava destinat a un grup naval a Xina, va posar a prova el seu enginy trobant un tractament pel tracoma, una infecció ocular per Clamydia i que acabava causant ceguesa. El remei consistia a aplicar una pasta formada per crema d’afaitar i sulfadiazina sobre les parpelles.

Després de la guerra, acaba la seva residència en cirurgia toràcica a diversos hospitals de Nova York, inclosos l’Hospital de Veterans del Bronx, Mount Sinai, Bellevue i Triboro Hospital. Després de completar la seva formació l’any 1950, s’incorpora al personal quirúrgic de l’Hospital Montefiore. El 1969, es trasllada a Cincinnati, Ohio, on passarà la resta de la seva carrera; primer a l’Hospital Jueu com a Director de Cirurgia.

Els anys cinquanta, descriu la primera tècnica de reconstrucció total de l’esòfag per casos de defectes de naixement d’aquest òrgan.

A la guerra del Vietnam, va veure morir un soldat amb una ferida de bala al pit mentre l’operava. Va deduir que, en molts d’aquests casos, els ferits morien per excessiva pressió sobre els pulmons a causa de l’acumulació de sang, i va dissenyar una vàlvula de drenatge toràcic o vàlvula de Heimlich, dispositiu àmpliament utilitzat en les unitats de cures intensives, perquè permet extreure aire o líquid de la cavitat toràcica sense que torni a entrar aire. Aquest dispositiu encara s’utilitza en tots els hospitals del món.

El que li ha donat més nomenada és la maniobra de Heimlich per desobstruir la tràquea, que va desenvolupar el 1974. Pretén augmentar la pressió intratoràcica i expulsar així el cos estrany intratraqueal. La tècnica es va publicar a l’ Emergency Medicine el 1974. Una setmana després d’aquesta publicació, es va saber que un cambrer de Seattle havia salvat la vida d’un client en el restaurant on treballava.

Avui dia aquesta tècnica s’ensenya a les escoles i tothom hauria de saber aplicar-la, i podria evitar una mort dramàtica.

L’última etapa de la vida de Heimlich va ser menys brillant. Va continuar presentant propostes, basades en teories no demostrades, que van ser posades en qüestió per la comunitat científica, i el van desacreditar.

Una de les seves propostes era aplicar la malarioteràpia. És a dir provocar atacs palúdics amb la pretensió que la febre millori la immunitat i el pacient amb la crisi febril pugui eliminar el VIH i altres malalties, com el càncer. Procediment que ja s’havia utilitzat sense èxit anys abans.