Hans Sloane té a Londres, al barri de Chelsea, l’estàtua més gran, més antiga i més espectacular dedicada a un metge (Fig.1). Amb aquesta obra d’art, la ciutat de Londres fa un reconeixement als múltiples serveis que va fer Sloane al Regne Unit, i molt específicament a la ciutat de Londres. El museu britànic potser no existiria si no fos pel llegat que va deixar Sloane, que va servir de base per a la seva creació.

Sloane era fill d’una família acomodada irlandesa de religió protestant, resident a Irlanda del nord. Ja de petit s’interessa per la Natura, especialment per la Botànica. El 1679, es trasllada a Londres a estudiar química i farmàcia, i el 1683 a Paris a estudiar medicina, però té dificultats per obtenir el títol de metge a conseqüència de l’inici de les guerres de religió, que posen dificultats als protestants residents a França. Només aconsegueix que li faciliti el títol la universitat d’Orange, a la Provença, que té una vinculació amb la casa holandesa d’Orange, de religió protestant.

Torna a Anglaterra el 1684. Es fa membre de la Royal Society i comença a exercir la medicina, afiliat al Royal College of Physicians. Un amic, Thomas Boyle, li facilita una carta de presentació a Thomas Sydenham (1624 – 1689), el metge més famós d’Anglaterra, que l’accepta com aprenent. Sloane viu a casa del mestre i s’ocupa de visitar els malalts que Sydenham, que ja és gran, no pot visitar. Descobreix la bondat del mètode d’ensenyament de Sydenhan, al costat del malalt (veure aquesta entrada del blog de 24/9/21).

El 1687, Sloane té l’oportunitat de passar una temporada de quinze mesos a Jamaica, com a metge del governador de l’illa, el duc d’Albermale. En el temps que passa a Jamaica, recull vuit-cents espècimens vegetals, que porta a Anglaterra, on després d’un estudi rigorós publicarà com a Catalogus plantarum. També publica un reportatge del seu viatge a Jamaica (Fig.2).

Torna a Londres després de la mort del governador. S’ha convertit en un científic valorat i és elegit secretari de la Royal Society, amb només 24 anys, càrrec que mantindrà fins 1712. És editor de la primera revista científica que es publica en anglès: Philosophical Transactions of the Royal Society (Fig.3).

A Londres, és amic i corresponent dels principals científics del seu temps: Isaac Newton, Christopher Wren, Robert Boyle, Samuel Pepys, Benjamin Franklin, Voltaire i Georg Händel.

El 1694, obté una plaça de metge al Christ’s Hospital, i l’any següent es casa.

El 1707, publica el primer volum del seu manual d’Història Natural i, el 1725, el segon volum, pels que fou nomenat membre de l’Acadèmia Francesa de Ciència, l’Acadèmia Imperial de Sant Petersburg i la Real Acadèmia de Madrid.

Exerceix amb molt èxit una activitat mèdica, fins que es va jubilar als vuitanta anys, en la que va fer diners, tot i que era sabut que no cobrava als que no podien pagar els seus honoraris. En aquest temps, va ser metge de tres reis (Fig.4) i president de la Royal Society i del Royal College of Physicians.

Un dels fets curiosos de Sloane és que fou l’introductor de la xocolata a Europa. Va portar-ne de Jamaica, perquè veia que els indígenes en bevien. No obstant, no li va agradar el gust amarg del cacau, constatant que millora molt en barrejar-lo amb llet, circumstància que el situa com a descobridor de la xocolata amb llet. Després de la mort de Sloane, Cadbury adquirí els drets de comercialitzar la recepta de xocolata amb llet en forma sòlida (Fig.5).

Referències

Stanley A Hawkins. Sir Hans Sloane (1660-1735): His life and legacy. Ulster Med J 2010;79(1):25-29-.

Ravin JG. Sir Hans Sloane’s contributions to ocular therapy, scientific journalism and the creation of the British Museum. Arch Ophthalmol 2000;118(11):1567-1573