Els presidents de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears

L’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i Balears és una institució mèdica cultural, fundada a Barcelona el 5 d’abril de 1878, amb l’objectiu de ser una tribuna i lloc de reunió dels professionals de la Medicina de Catalunya i Balears amb la finalitat de fomentar l’estudi i el conreu de les ciències de la salut en tots els seus aspectes.

Es va crear a partir de la fusió de dues entitats independents. Per una part, El Laboratorio, fundat el 15 de gener de 1872 per cinc estudiants de Medicina (Salvador Cardenal, Marià del Vilar, Joan Viura, Pere Esquerdo i Josep A. Barraquer) decebuts per l’ensenyament rutinari i excessivament teòric; i per l’altra, l’Acadèmia de Ciències Mèdiques, fundada el 1876 o 1877 per Jaume Pi i Sunyer, Lluís de Góngora, Joaquim Bonet i Amigó i Agustí Prió amb l’objectiu de propagar la ciència i fer-la accessible a l’opinió pública.

L’Acadèmia ha tingut, al llarg de la seva història, 40 presidents. Tots han estat personalitats mèdiques destacades, però tots barons. Onze eren catedràtics d’universitat al ser elegits i quinze caps de servei hospitalari (11 de l’Hospital de Sant Pau, 2 de l’Hospital del Sagrat Cor, 1 de l’Hospital de Terrassa i 1 de l’Hospital de Can Ruti).

A l’inici, els mandats de cada president eren de 2 anys, com va ser els dels primers 28 presidents, després n’hi va haver 4 que van tenir un mandat de 4 anys (Miquel Arcàngel Fargas, Alsina Bofill, Oriol Casassas, Jaume Pi Figueras i Josep Laporte). Després es van anar allargant els mandats: Gonçal Lloveras 5 anys, Bartomeu Robert 6, Joaquim Ramis 7, Joan Gibert Queraltó i Àlvar Net 6 i Josep Antoni Bombí 8.

Hi ha hagut presidents de totes les especialitats, especialment cirurgians, 9, i internistes, 10. En aquesta entrada farem un breu resum biogràfic dels cinc primers presidents: Lluís Góngora, Bartomeu Robert, Pere Esquerdo Esquerdo, Lluís Suñé Molist i Àlvar Esquerdo Esquerdo.

Lluís Góngora i Juanicó (1834 – 1901) va ser un destacat hidròleg, fundador de la Societat Espanyola d’Hidrologia. Va exercir força anys als banys de Marmolejo, població de la província de Jaén, i l’any 1871 ho fou del balneari de La Puda del Llobregat. Era un home de confiança del Dr. Bartomeu Robert, que segurament era el metge més prestigiós de Barcelona al final del segle XIX. Góngora va tenir un paper destacat en propiciar la unió de les dues entitats que va donar lloc a l’Acadèmia.

Dr. Lluís Góngora
Fig.1 Dr. Lluís Góngora

Fou traductor de llibres de medicina, era Lliberal i maçó.

El segon president, Dr. Bartomeu Robert (1842 – 1902), va tenir nombrosos càrrecs, mostra de l’afecte que li tenia la societat barcelonesa: president de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques (1880), de l’Ateneu barcelonès (1881), de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona (1883), de la Societat Econòmica d’amics del país (1898), alcalde de Barcelona (1899) i diputat a Corts (1901).

Dr. Bartomeu Robert
Fig.2 Dr. Bartomeu Robert

Catedràtic de Patologia Mèdica, era molt estimat pels seus alumnes i pels seus malalts. Morí fulminat per un atac de cor durant un sopar d’homenatge a una edat encara jove, de 60 anys.

El tercer president fou el Dr. Pere Esquerdo Esquerdo (1851 – 1923), destacat internista de l’Hospital de Sant Pau, on dirigia el servei de Medicina Interna. Va ser un dels estudiants que fundà El Laboratorio, que va acabar participant en la fundació de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques.

Dr. Pere Esquerdo Esquerdo
Fig.3 Dr. Pere Esquerdo Esquerdo

El quart president fou Lluís Suñé Molist, que es pot considerar el primer especialista en Otorrinolaringologia que hi hagué a Barcelona. Com a otorrino tingué prestigi internacional, amb relació personal amb els noms més il·lustres de l’especialitat. D’estudiant va formar part del grup promotor de El Laboratorio, que es va unir amb l’Acadèmia.

El Dr. Lluís Suñé Molist
Fig.4 El Dr. Lluís Suñé Molist

Va ser el cap del servei d’ORL de l’Hospital del Niño Dios i també fou secretari perpetu de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona.

El cinquè president fou Àlvar Esquerdo Esquerdo (1853 – 1921), el germà de Pere, cirurgià de l’hospital de la Santa Creu, deixeble de Salvador Cardenal, i mestre de molts grans cirurgians de Barcelona, Enric Ribas i Ribas, Antoni Raventós, i Manuel Corachán.

El Dr. Àlvar Esquerdo Esquerdo
Fig.5 El Dr. Àlvar Esquerdo Esquerdo

Referències

Galeria de Metges Catalans https://www.galeriametges.cat/galeria.php

Hi ha 2 comentaris

  1. En realitat jo vaig ser president 8 anys, 2 mandats com tocava, però semblen 9 perqque en Joaquim Ramis va plegar uns mesos abans.

    M'agrada

Deixa una resposta a Josep Antoni Bombí Cancel·la la resposta