Betsi Cadwaladr és ara un personatge reconegut al País de Gal·les (Fig.1). L’organització sanitària més gran de Gal·les porta el seu nom i, l’any 2016, en una enquesta popular, Betsi es va situar entre les 50 personalitats gal·leses més importants de la història.

No sé si algun lector del blog n’havia sentit a parlar. Betsi Cadwaladr va ser una infermera que, per provenir d’una classe social humil i no haver publicat mai res, va passar desapercebuda mentre vivia i va ser oblidada després de morta.

Betsi va ser una de les infermeres que va treballar amb Florence Nightingale a Crimea, però les diferències de caràcter entre les dues eren tan notables que van tenir més d’un enfrontament (veure aquesta entrada del blog de 27/4/21).

Betsi neix en una família molt religiosa, filla d’un pare pastor metodista. Té 14 germans i queda òrfena de mare als 5 any. Betsi i els seus germans i germanes són educats pel seu pare, un home rígid que imposa una extrema disciplina. Betsi s’escapa de casa als 9 anys i troba feina de minyona en un hotel, on s’hi queda uns anys, per marxar després a fer de minyona en cases familiars.

El 1820, quan té 31 anys, fa de minyona d’un capità de vaixell i viatja al voltant del món durant uns anys, cuidant els mariners embarcats quan es posen malalts. No té cap preparació especifica d’infermera, però aplica el sentit comú i té un sentit innat de les cures.

Quan torna a Anglaterra, aprèn a fer d’infermera al Guy’s Hospital i, el 1853, es presenta voluntària per cuidar soldats a Crimea. És destinada a l’hospital de Selimiye. Allí comencen les desavinences entre Betsi i Florence Nightingale, que és la cap del grup d’infermeres britàniques enviat a Crimea.

Florence és una persona ordenada, sistemàtica, que fabrica normes i reglaments, i els compleix i els fa complir. Betsi era impulsiva, intuïtiva, poc amant de les regles. El conflicte s’acaba quan Betsi és enviada a la regió de Balaclava per cuidar soldats ferits en primera línia del front.

Allà la feina de Betsi és apreciada. Florence, que visita Balaclava, acaba incorporant alguna de les pautes que segueix Betsi a les normes que fa complir a les altres infermeres. Quan Betsi emmalalteix de disenteria, és repatriada al Regne Unit un any abans que acabi la guerra. Se’n va a viure a Londres, a casa de sa germana, on hi viurà cinc anys abans de morir el 1860, en la misèria, perquè sa germana ha mort i ella no té cap font d’ingressos.

El reconeixement de Betsi va trigar molt temps, i fou degut en gran part a la degana de la Facultat de salut, esport i ciència de la Universitat de Glamorgan, que va fer posar una làpida al lloc on havia estat enterrada (Fig.2) i fer editar la seva autobiografia (Fig.3), que no es va publicar fins 2015, com “Betsy Cadwaladyr: A Balaclava nurse”. Betsi s’havia denominat Elisabeth Davis, perquè creia que el seu cognom costava de pronunciar.

Últimament s’han editat dues noves biografies d’un personatge que fa augmentar el nombre d’infermeres històriques que han contribuït al desenvolupament i al prestigi de la professió d’infermeria.

Referències

BBC news. Betsi Cadwaladr, Bala Crimean War nurse, given memorial. Published 2 August 2012.

Betsi Cadwaladr. Wikipedia.

Edurne Gaston. Betsi Cadwaladr, infermera de la guerra de Crimea. Vidas científicas

Fernando Martín, Betsi Cadwaladr. Enfermera desconocida de Guerra de Crimea, Foros Historia Militar, 8 mayo 2021