És probable que molts lectors del blog no coneguin que significava aquest nom, ja que les “Gotes de llet” es referien a institucions ja desaparegudes que van sorgir a principis del segle XX per combatre el gran problema de desnutrició i l’elevada mortalitat infantil que hi havia a Espanya. Les Gotes de llet van desaparèixer després de la Guerra Civil.

La creació de les Gotes de llet no va seguir un pla elaborat pel govern, sinó que va ser deguda a la iniciativa generosa de metges pediatres repartits pel tot territori espanyol. La història de les Gotes de llet mostra el nom dels pediatres que van impulsar la seva creació.

Aquestes institucions feien la funció de centres de puericultura on s’ensenyava a les mares com cuidar els seus fills lactants i sobre tot a subministrar llet a les criatures de dones que no podien donar de mamar i no tenien recursos per tenir una dida a casa.

La idea de les Gotes de llet va ser d’un pediatre francès, Léon Dufour, que va crear la primera el 1894, on les mares pagaven la llet que se’ls hi proporcionava segons les seves possibilitats. A Paris ja s’havia obert, el 1892, la primera consulta de maternitat on el pediatre Pierre Budin examinava i pesava setmanalment els lactants. Era una escola de mares on s’ensenyava com cuidar el nen. En paral·lel, el catedràtic de pediatria de l’Hospital de nens de Paris, Gaston Variot, havia creat un dispensari per lactants on hi anaven mares que podien alletar els seus fills, on se’ls hi oferia lactància artificial.

Als consultoris d’aquests pediatres francesos hi van assistir pediatres espanyols per veure com ho feien i van implantar les primeres Gotes de llet espanyoles. La primera s’inaugurà a Barcelona el 1902, pel Dr. Vidal Solares, pediatra que havia creat l’Hospital de Nens Pobres del qual la Gota de llet era una dependència, denominada Servei Lacti Infantil.

Las segona es va crear a San Sebastián el 1903, sota els auspicis de la Caixa d’Estalvis Provincial i Municipal (Fig.2).

A Madrid, el 1904, el Dr. Rafael Ulecia (1850 – 1912) (Fig.3) obria la seva consulta, amb el patrocini dels marquesos de Casa-Torre, al carrer San Bernardo. Nascut a Santiago de Cuba, Rafael Ulecia és un dels precursors de la moderna puericultura espanyola. Funda el 1876 “La Revista de Medicina y Cirugía Prácticas” i poc després los Anales de Obstetricia, Ginecopatía y Pediatría. Ulecia visita a Paris els consultoris dels Drs. Budin i Variot, i aprèn les tècniques de “maternalització” de la llet de vaca, mitjançant desnatació, centrifugació i esterilització.

El mateix any 1904 es funda a Bilbao una Gota de llet per l’ús exclusiu dels nens de la inclusa i una altra a Logronyo. A partir de llavors i fins el 1912, se’n creen una trentena,

A Catalunya van tenir força notorietat la de Terrassa i la de Reus. La de Reus va ser creada pel pediatre Alexandre Frias (Fig.4) que va ser qui aconseguí una reducció més accentuada de la taxa de mortalitat infantil de Reus en comparació amb la de la resta de l’estat espanyol (veure aquesta entrada del blog de 6/10/21).

Va crear el primer Institut de Puericultura integral d’Espanya el 1919, que es va mantenir en funcionament fins a la seva mort (Fig.5). Les activitats de l’institut es van iniciar amb un consultori per a nens lactants, servei de lactari i un laboratori d’anàlisi, i es van ampliar posteriorment amb serveis de puericultura prenatal, refectori per a embarassades i dones, un consultori de pediatria amb servei de vacunació i, com a complement, un servei d’assistència domiciliària de llevadora i un metge tocòleg. Convençut que la lactància materna i la higiene eren fonamentals per a la prevenció de malalties, va realitzar una ingent tasca educativa entre mares, metges, governants i societat en general.

La Gota de Llet de Terrassa va ser construïda segons els plans de l’arquitecte municipal, Lluís Muncunill, arquitecte del modernisme industrial terrassenc, que va morir abans que el centre fos edificat (Fig.6).

Referències

Francisco Muñoz Pradas. La implantación de las gotas de leche en España (1902-1935): un estudio a partir de la prensa histórica. Asclepio, 2016; 68 (1): 131

Albert Salas-Huetos, María Dolores Huetos-Solano, Jordi Salas-Salvadó. Alexandre Frias i Roig: puericultor, médico y divulgador. Luchador incansable en favor de la lactancia materna y de la infancia. Nutr. Hosp. 2019; 36 (4): 981 – 987.