Ricard Botey era fill d’una senyora francesa que volgué que el seu fill estigués educat com si fos un noi francès. Per això en Ricard va passar gran part de la infància al sud de França i va fer els dos últims cursos del batxillerat a Perpinyà. També li agradava molt la música i el cant, sobre tot l’òpera, perquè la seva mare li havia fet escoltar molta música. Com s’havia matriculat a Medicina, es va interessar a conèixer el mecanisme de la veu, fet que l’apropa a l’otorinolaringologia, que aprèn d’una manera autodidacta.

Tenia facilitat pels idiomes i parlava francès, alemany i italià, el que li va ser de molta utilitat per fer estades en centres estrangers un cop acabada la carrera, i això li va proporcionar una excel·lent preparació.

Comença la carrera de medicina el 1874 i l’acaba el 1881. A l’inici fa de metge de medicina general, s’interessa per la Bacteriologia, i durant set mesos fa una sèrie d’estades a diferents ciutats d’Europa a visitar els otorinolaringòlegs més destacats. Primer a Paris, on visita les clíniques de Miot i de Guggenheim, després a la Clínica de Politzer a Viena, amb qui es fa molt amic, després a Bordeus, amb Moure i a Londres a la clínica de Morell Mackenzie.

Es dedicarà després d’aquesta experiència de manera exclusiva a l’otorinolaringologia. És el primer que utilitza aquest nom per designar l’especialitat que practica.

De tornada a Barcelona, tracta de plasmar tot el que ha après en el llibre Estudios clínicos sobre laringología, otología y rinología (Fig.1). El 1898, obre la que serà la seva Clínica definitiva al carrer Rosselló nº 166, en un edifici on hi té la consulta i el domicili (Fig.2). La clínica té espai per fer tota classe d’exploracions i quatre llits pels que s’han d’operar.

Ricard Botey desenvolupa una activitat frenètica que comporta que -entre 1891 i 1902- faci 5.793 primeres visites al Dispensari públic i més de 7.000 a la seva consulta privada, mentre que el nombre total de visites puja a les 43.306 i 41.910, respectivament.

Tot i això, la seva activitat científica també és molt notable. L’any 1903, es publica el seu monumental Tratado de Otorrinolaringología, del qual se’n fan 4 edicions en castellà i es tradueix al francès, l’alemany i al rus. Escriu monografies i articles sobre els diferents camps de l’especialitat. El 1890, funda una revista pionera: Archivos Internacionales de Laringología, Otología, Rinología y de las Enfermedades de las vías respiratorias y digestivas, que s’edita amb diferents noms fins al 1926.

Cirurgià imaginatiu, és el primer en descriure i practicar diverses intervencions quirúrgiques de l’especialitat com la resecció submucosa de l’envà nasal, i és l’introductor de la broncoesofagoscòpia. Molt dedicat a la cirurgia de l’orella, idea o modifica nombrosos instruments, que es recullen en un catàleg il·lustrat que s’edita el 1914 (Fig.3).

Botey Ducoing lluita activament perquè l’otorinolaringologia s’ensenyi a les Facultats de Medicina, tot i que no ho aconsegueix fins al 1902. No accepta ensenyar a la Facultat de Medicina quan se li ofereix el 1895 perquè l’assignatura no era obligatòria. Després, quan ho és, guanya la càtedra en Francesc de Sojo. Botey, però, ensenya com a professor lliure a nivell privat en uns cursets eminentment pràctics de tres mesos, amb grups de fins a sis alumnes que tenen a la disposició la seva biblioteca privada i una col·lecció d’ossos temporals intervinguts. Entre els seus deixebles es troba Joaquim Abelló, que després serà el cap del servei d’otorinolaringologia de l’Hospital de Sant Pau (veure aquesta entrada del blog de 1/6/23)

Ricard Botey ingressa com a acadèmic numerari a la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya el 1905, i és president de diferents societats científiques, com de l’Acadèmia i el Laboratori de Ciències Mèdiques de Catalunya (1906-1908), període en el que es comença a publicar Annals de Medicina en català i n’esdevé el seu primer director. És soci fundador de la Société française d’oto-rhino-laryngologie.

Referències

Miquel Bruguera Cortada. Ricard Botey Ducoing. Galeria de Metges Catalans.

Botey-Puig, A. L’obra del Dr. Ricardo Botey i Ducoing. Actes I Congrés Internacional d’Història de la Medicina Catalana, 1970;3:20-26.

Campmajó, A. Notes històriques sobre l’otorinolaringologia catalana. Actes I Congrés Internacional d’Història de la medicina catalana, 1970;3:11-20.