James Watson va ser autor d’un descobriment transcendental, l’estructura de doble hèlix de l’ADN. Era l’any 1953 i tenia 25 anys. Estava al laboratori Cavendish de Cambridge, juntament amb Francis Crick, amb qui va publicar el treball sobre l’estructura de l’ADN (Fig.1). La imatge de la doble hèlix que apareix a l’article no era d’ells, sinó de Rosalind Franklin, que l’havia obtinguda per cristal·lografia de raigs X (veure aquesta entrada del blog de 11/08/21). Havien vist la fotografia al despatx de la Rosalind, on els hi va deixar entrar, sense permís, Michael Wilkins, amb qui més tard compartirien el premi Nobel. Wilkins treballava al mateix departament que Rosalind i tenia la clau del seu despatx.

Watson mai va confessar el robatori, però ho van fer públic els seus companys. Tampoc mai Watson va agrair la informació que li havia facilitat Franklin el temps que van treballar junts, ni tan sols la va esmentar en el discurs de recepció del premi Nobel, tot i que havia treballat en el mateix tema que ell.

Watson tractava desconsideradament a Franklin i li feia bromes de mal gust sobre el seu aspecte físic, fins al punt que Crick li havia hagut de dir que fos menys agressiu.

La vida professional de Watson després del premi Nobel va ser científicament notable i va acabar dirigint el Laboratori Cold Spring Harbor de Nova York (Fig.2).

El 2007, Watson va fer unes declaracions al The Sunday Times, dient que era pessimista sobre el futur de l’Àfrica perquè la intel·ligència dels africans no és la mateixa que la dels blancs, ja que els gens dels uns i dels altres no són iguals.

Malgrat que aquesta frase s’acompanyava de l’afirmació que les persones no han de ser discriminades pel color de la seva pell, els comentaris de Watson van escandalitzar i ràpidament es va veure obligat a rectificar (Fig.3).

A més, el laboratori Cold Spring Harbor el va destituir de les seves funcions directives, tot i que li van tornar el títol de professor emèrit després de les disculpes.

Watson va continuar amb una vellesa provocadora perquè el 2014 va vendre la medalla d’or del premi Nobel a un milionari rus, Alisher Usmanov, amo d’un imperi metal·lúrgic, per 4,8 milions de dòlars. James Watson és l’únic premiat que se l’ha venut. La seva excusa fou que volia donar diners a les universitats on s’havia format per dotar econòmicament projectes de recerca, però els fons mai van arribar a aquestes universitats.

El 1997, abans de manifestar-se racista, ja havia fet declaracions homòfobes al The Sunday Telegraph, comentant que si es descobrís un gen relacionat amb l’homosexualitat masculina, les dones embarassades que el tinguessin estarien legitimades a avortar.

El 2019, Watson amb 90 anys, ha tornat a fer declaracions inadequades en un documental per TV als Estats Units, on manté el mateix criteri sobre l’existència de gens en els negres que contenen menor carga d’intel·ligència que els dels blancs.

Watson ha exhibit al llarg de tota la seva vida que era un racista, un masclista, un homòfob i un deshonest, que es va apropiar de troballes científiques d’una altre investigadora. La seva facilitat per fer públiques aquestes conviccions fan pensar que és un ximple. Savi, però ximple.