Sabina Spielrein va tenir una vida molt dura des de la infància. Era de família jueva, nascuda a Rússia. La descriuen com una nena difícil, castigada sovint, amb un interès sexual molt precoç i gens reprimit, una imaginació desbordant i una gran intel·ligència. Tenia un caràcter difícil i turmentat, i un pare que exercia un autoritarisme basat en càstigs, humiliacions i vexacions orals. Sabina era la gran de cinc germans i la que va rebre més agressions del pare. És de les primeres dones que va estudiar una carrera universitària i es va dedicar a la psiquiatria. Es va relacionar professionalment amb Jung i Freud.

Als 19 anys, la ingressen en un sanatori psiquiàtric a Zuric (Fig.1), on hi passa 10 mesos per un quadre diagnosticat d’histèria, tractat amb èxit per Jung. Jung la cura i estableix amb ella una relació amorosa que s’allarga cinc anys (Fig.2), i que Jung, un home casat, acaba interrompent quan la relació es fa pública, a principis de 1909, per salvar la seva reputació. La ruptura és molt traumàtica per Sabina, ja que es fa sense explicacions i Jung parla malament d’ella als seus col·legues.

Jung li explica a Freud que “una pacient que havia rescatat d’una neurosi gravíssima ha defraudat la meva confiança i amistat del mode més ofensiu que es pot imaginar. M’ha provocat un escàndol només per no voler donar-li un fill”. Sabina supera el disgust i està estudiant medicina, que havia decidit començar el 1905, quan la donen d’alta del sanatori. Escull Zuric per fer la carrera perquè era la única universitat europea que no posava obstacles a les matrícules de noies.

El 1911, es llicencia en medicina i llegeix la tesi doctoral, titulada “El contingut psicològic d’un cas d’esquizofrènia”. L’any següent es casa amb un metge vint-i-un anys més gran que ella, Pavel Scheftel, amb qui té dues filles. Tornen a Viena, on Sabina té una relació professional amb Freud i exerceix professionalment la psicoanàlisi, essent membre de la Wiener Psychoanalytische Vereinigung.

El 1922, visita Jean Piaget com a psicoanalista, i es desplaça professionalment per Berlin i Ginebra. Estant a Ginebra, es preocupa de la psicologia evolutiva, i dona conferències sobre la psicoanàlisi aplicada en nens. El 1936, a la Unió Soviètica es prohibeix la pedagogia, per això ha de fer de metge generalista en escoles públiques i més endavant reprèn la pràctica de la psicoanàlisi. El seu marit mor d’un infart el 1937.

El 1942, la ciutat de Rostov, on residia, és ocupada per l’exèrcit alemany, i ella i les seves filles són assassinades pel fet de ser jueves.

Sabina Spielrein ha fet contribucions importants a la psicoanàlisi, sobre tot en el seu concepte sobre la pulsió destructiva i sàdica, i especialment les derivades del seu interès per la psicologia infantil, de la que va ser pionera.

Referències

Marina Fuentes Barco et al. Biografía de Sabina Spielrein (1885-1942): una historia de los primeros años del psicoanálisis. Rev. Asoc. Esp. Neuropsiq., 2008, vol. XXVIII; 109-117.

B. Minder. Sabina Spielrein. Jung’s Patient at the Burghölzli, J. Anal. Psychol., 2001, 46; 43-66.